Avui
celebrem la Càtedra de sant Pere. Des del segle IV, amb
aquesta celebració es vol destacar el fet que —com un do
de Jesucrist per a nosaltres— l'edifici de la seva Església
recolza sobre el Príncep dels Apòstols, qui gaudeix
d'un ajut diví peculiar per a tal missió. Així
ho manifestà el Senyor a Cesarea de Felip: «Jo et dic
que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva
Església» (Mt 16,18). En efecte, «és
escollit només Pere per a ser anteposat a la vocació de
totes les nacions, a tots els Apòstols i a tots els Pares de
l'Església» (Sant Lleó el Gran).
Des
del seu inici, l'Església s'ha beneficiat del ministeri petrí
de manera que sant Pere i els seus successors han presidit la
caritat, han estat font d'unitat i, molt especialment, han tingut la
missió de confirmar en la veritat els seus germans.
Jesús,
un cop ressuscitat, confirmà aquesta missió a Simó
Pere. Ell, que profundament penedit ja havia plorat la seva triple
negació davant Jesús, ara fa una triple manifestació
d'amor: «Senyor, vós ho sabeu tot, vós sabeu que
us estimo» (Jn 21,17). Aleshores, l'Apòstol veié
amb consol com Jesucrist no es va desdir d'ell i, per tres vegades,
el confirmà en el ministeri que abans li havia estat anunciat:
«Pastura les meves ovelles» (Jn 21,16.17).
Aquesta
potestat no és per mèrit propi, com tampoc ho fou la
declaració de fe de Simó a Cesarea: «Això
no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel!»
(Mt 16,17). Sí, es tracta d'una autoritat amb potestat
suprema rebuda per a servir. És per això que el
Romà Pontífex, quan signa els seus escrits, ho fa amb
el següent títol honorífic: Servus servorum
Dei.
Es tracta, per tant,
d'un poder per a servir la causa de la unitat fonamentada sobre la
veritat. Fem el propòsit de pregar per al Successor de Pere,
de prestar un atent obsequi a les seves paraules i d'agrair a Déu
aquest gran regal.
