Avui,
en la festa de la Mare de Déu dels Dolors, escoltem una frase
esfereïdora en boca de l'ancià Simeó: «I a
tu mateixa una espasa et traspassarà l'ànima» (Lc
2,35). Afirmació que, pel context, no apunta únicament
a la passió de Jesucrist, sinó al seu ministeri, que
provocarà una divisió en el poble d'Israel, i per tant
un dolor intern en Maria. Al llarg de la vida pública de
Jesús, Maria experimentà el sofriment pel fet de veure
Jesús rebutjat per les autoritats del poble i amenaçat
de mort.
Maria,
com tot deixeble de Jesús, ha d'aprendre a situar en un altre
context les relacions familiars. També Ella ha de deixar el
Fill a causa de l'Evangeli (cf. Mt 19,29), i ha d'aprendre a
no valorar el Crist segons la carn, tot i que segons la carn havia
nascut d'Ella. També Ella ha de crucificar la seva carn (cf.
Ga 5,24) per a poder-se anar transformant a imatge de
Jesucrist. Però el moment fort del sofriment de Maria, allà
on ella viu més intensament la creu és el moment de la
crucifixió i la mort de Jesús.
També
en el dolor, Maria és el model de perseverança en la
doctrina evangèlica tot participant dels sofriments del Crist
amb la paciència (cf. Regla de sant Benet, Pròleg
50). Ho ha fet tota la seva vida, i sobretot en el moment del
Calvari. Aquí esdevé tipus i model per a tot cristià.
Perquè ha estat estretament unida a la mort de Crist, també
ho està després a la seva resurrecció (cf. Rm
6,5). La perseverança de Maria en el dolor, per fer la
voluntat del Pare, li val una nova irradiació en bé de
l'Església i de la Humanitat. Maria ens precedeix en el camí
de la fe i del seguiment del Crist. I l'Esperit Sant ens condueix a
participar amb Ella d'aquesta gran aventura.
