Avui,
l'Església celebra la festa de sant Tomàs.
L'evangelista Joan, després de descriure l'aparició de
Jesús, el mateix diumenge de la resurrecció, ens diu
que l'apòstol Tomàs no hi era, i quan els Apòstols
—que havien vist el Senyor— en donaven testimoni, Tomàs
respongué: «Si no li veig a les mans la marca dels
claus, si no fico el dit a la ferida dels claus, i no li poso la mà
dins el costat, jo no creuré pas» (Jn 20,25).
Jesús
és bo i va a l'encontre de Tomàs. Passats vuit dies,
Jesús s'apareix una altra vegada i diu a Tomàs: «Porta
el dit aquí i mira'm les mans; porta la mà i posa-me-la
dins el costat. No siguis incrèdul, sigues creient» (Jn
20,27).
—Oh Jesús,
que n'ets de bo! Si veus que alguna vegada jo m'aparto de Vós,
veniu al meu encontre, com vàreu anar a l'encontre de Tomàs.
La
reacció de Tomàs van ser aquestes paraules: «Senyor
meu i Déu meu!» (Jn 20,28). Què boniques
són aquestes paraules de Tomàs! Li diu “Senyor”
i “Déu”. Fa un acte de fe en la divinitat de
Jesús. En veure'l ressuscitat, ja no veu solament l'home
Jesús, que s'estava amb els Apòstols i menjava amb
ells, sinó el seu Senyor i el seu Déu.
Jesús
el renya i li diu que no sigui incrèdul, sinó creient,
i afegeix: «Feliços els qui creuran sense haver vist!»
(Jn 20,28). Nosaltres no hem vist el Crist crucificat, ni el
Crist ressuscitat, ni se'ns ha aparegut, però som feliços
perquè creiem en aquest Jesucrist que ha mort i ha ressuscitat
per nosaltres.
Per tant, preguem:
«Senyor meu i Déu meu, preneu-me tot allò que
m'aparta de Vós; Senyor meu i Déu meu, doneu-me tot
allò que m'acosta a Vós; Senyor meu i Déu meu,
traieu-me de mi mateix per donar-me tot a Vós» (Sant
Nicolau de Flüe).
