Avui
celebrem la memòria dels Àngels Custodis. Feia temps
que fariseus i saduceus mantenien una aferrissada disputa sobre si
els àngels existien o no; deien els saduceus que aquests no
eren altra cosa que quimeres, fantasies d'ignorants.
Jesús,
com de passada, volgué deixar ben clara la doctrina. «Va
cridar un infant, el posà enmig d'ells i digué: (...)
Mireu de no menysprear cap d'aquests petits, perquè us
asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara
a cara el meu Pare celestial» (Mt 19,2-3.10).
L'existència dels àngels «és una veritat
de fe. El testimoni de l'Escriptura és tan clar com la
unanimitat de la tradició» (Catecisme de l'Església,
n. 328).
—Jo,
Jesús, mai no he dubtat sobre l'existència dels àngels.
Ja de menut, la mare m'ho recordava cada matí en anar a
l'escola. Ell ha guiat tots els meus passos fins dur-me a ser
sacerdot. De nou, el Catecisme ens ho ensenya: «Des de
la infantesa fins al traspàs, la vida humana és voltada
de la guarda i la intercessió dels àngels, alguns dels
quals ‘tenen encarregada, cadascun, la guarda d'un sol fidel
per guiar-lo a la vida’ (Sant Basili)» (n. 336).
Sant Josepmaria
recomana no sols tenir-los-hi devoció, sinó també
amistat: «Que tinguis confiança amb el teu Àngel
Custodi. —Tracta'l com a un amic entranyable —ho és—
i ell sabrà fer-te mil serveis en els assumptes ordinaris de
cada dia».
—Tot
sovint li demano ajuda i mai m'ha desatès: «Et sorprens
perquè el teu àngel Custodi t'ha fet serveis evidents.
—I no te n'hauries de sorprendre: per això l'ha posat el
Senyor al teu costat». I quan vaig pel carrer penso: aquest
potser no sap que té un àngel a la vora. Àngel,
ajuda'l! És cosa apresa també de sant Josepmaria:
«Acostuma't a encomanar cada una de les persones que tractes al
seu Àngel Custodi».
En
fi, «ací i allà la vida de l'Església es
beneficia de l'ajuda misteriosa i poderosa dels àngels»,
ens diu el Catecisme (n. 334). —Què en tinc de
motius per a donar gràcies a Déu i a la seva Mare,
Reina dels Àngels!
