Avui llegim
un extracte del capítol 10 de l'Evangeli segons sant Lluc. El Senyor ha enviat
setanta i dos deixebles als llocs a on Ell mateix ha d'anar. I retornen
exultants. Tot oint-los contar els seus fets i gestes, «Jesús, ple de la joia
de l'Esperit Sant, digué: ‘T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra’» (Lc
10,21).
La gratitud és una de les facetes de la humilitat. La
persona arrogant considera que no deu res a ningú. Però per tal d'esdevenir
agraïts, abans de res, cal ésser capaços de descobrir la nostra petitesa.
"Gràcies" és una d'aquelles paraules que ensenyem als nens. «T'enalteixo, Pare,
Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has
amagat als savis i entesos» (Lc 10,21).
Benet XVI, en parlar de l'actitud d'adoració, afirma
que ella pressuposa una «reconeixença de la presència de Déu, Creador i Senyor
de l'univers. És un reconeixement ple de gratitud, que brolla des del més
pregon del cor i abasta tot l'ésser, perquè l'home solament pot realitzar-se
plenament a si mateix adorant i estimant Déu per damunt de totes les coses».
Una ànima sensible experimenta la necessitat de palesar
el seu reconeixement. És l'única cosa que els homes podem fer per tal de
respondre als favors divins. «Què teniu que no hàgiu rebut? I si ho heu rebut,
per què us en glorieu com si ho tinguéssiu de vosaltres mateixos?» (1Co
4,7). Sens dubte, ens cal «donar gràcies a Déu Pare, a través del seu Fill, en
l'Esperit Sant; amb la gran misericòrdia amb què ens ha estimat, ha sentit
compassió de nosaltres, i quan érem morts pels nostres pecats, ens ha fet
reviure amb el Crist per tal que siguem en Ell una nova creació» (Sant Lleó
Magne).
