Avui,
aquest fragment de l'Evangeli de sant Joan ens immergeix de ple en la
dimensió testimonial que li és pròpia. És
testimoni la persona que compareix a declarar la identitat d'algú.
Doncs bé, Joan se'ns presenta com el profeta per excel·lència
que afirma la centralitat de Jesús. Adonem-nos-en des de
quatre punts de vista.
L'afirma,
en primer lloc, com a vident que exhorta: «Mireu l'anyell de
Déu, que pren damunt seu el pecat del món» (Jn
1,29). Ho fa, en segon lloc, com a convençut que reitera: «És
aquell de qui jo deia: després de mi ve un home que m'ha
passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia» (Jn
1,30). Ho confirma com a conscient de la missió que ha
rebut: «Vaig venir a batejar amb aigua, perquè Ell es
manifestés a Israel» (Jn 1,31). I, finalment,
tornant a la seva qualitat de vident, rebla: «El qui m'envià
a batejar amb aigua em digué: ‘Aquell sobre el qual
veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja
amb l'Esperit Sant’. Jo ho he vist» (Jn 1,33-34).
Davant aquest testimoni
que conserva dins l'Església la mateixa energia de fa dos mil
anys, preguntem-nos, germans: —Enmig d'una cultura laïcista
que nega el pecat, contemplo Jesús com aquell que em salva del
mal moral? —Enmig d'un corrent d'opinió que només
veu en Jesús un home religiós extraordinari, hi crec
com en aquell que existeix des de sempre, abans que Joan, abans que
el món fos creat? —Enmig d'un món desorientat per
mil ideologies i opinions, admeto Jesús com aquell que dóna
sentit definitiu a la meva vida? —Enmig d'una civilització
que margina la fe, adoro Jesús com aquell en qui reposa
plenament l'Esperit de Déu»?
I una darrera pregunta:
—El meu “sí” a Jesús, és tan
absolut que també jo, com Joan, proclamo als qui conec i
m'envolten: «Us dono testimoni que Jesús és el
fill de Déu!»?
