Avui,
el text de l'Evangeli correspon al segon misteri de goig: la
«Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet». Es
ben bé un misteri! Una silenciosa explosió d'un goig
profund com mai la Història ens ho ha narrat! És el
goig de Maria, que acaba de ser mare, per obra i gràcia de
l'Esperit Sant. La paraula llatina “gaudium”
expressa un goig profund, íntim, que no esclata per fora.
Malgrat això, les muntanyes de Judà es cobriren de
goig. Maria exultava com una mare que acaba de saber que espera un
fill. I quin Fill! Un Fill que pelegrinava, abans de néixer,
pels corriols pedregosos que portaven a Ain Karen, arrebossat en el
cor i en els braços de Maria.
Goig
en l'ànima i en el rostre d'Elisabet, i en el nen que salta
d'alegria dins les seves entranyes. Les paraules de la cosina de
Maria travessaran els temps: «Beneïda sou vós entre
totes les dones i beneït és el fruit del vostre sant
ventre!» (cf. Lc 1,42). El rés del Rosari, com
font de goig, és una de les noves perspectives descobertes per
Joan Pau ll en la seva Carta apostòlica sobre El Rosari
de la Verge Maria.
La
joia és inseparable de la fe. «D'on em ve a mi tant de
bé que la mare del meu Senyor em vingui a visitar?» (Lc
1,43). L'alegria de Déu i de Maria s'ha escampat arreu del
món. Per a donar-li pas, només cal obrir-se per la fe a
l'acció constant de Déu en la nostra vida, i fer camí
amb l'Infant, amb Aquella que ha cregut, i de la mà enamorada
i forta de sant Josep. Pels camins de la terra, l'asfalt o les
llambordes o els terrenys fangosos, un cristià porta damunt
seu, sempre, dues dimensions de la fe: la unió amb Déu
i el servei als altres. Tot ben junt: amb una unitat de vida que faci
que no hi hagi solució de continuïtat entre una cosa i
l'altra.
