Avui
contemplem, una vegada més, aquesta escena impressionant de
l'Anunciació. Déu, sempre fidel a les seves promeses, a
través de l'àngel Gabriel fa saber a Maria que és
l'escollida per a portar el Salvador al món. Com sovint actua
el Senyor, l'esdeveniment més grandiós per a la
història de la Humanitat —com és que el Creador i
Senyor de totes les coses es faci home com nosaltres—, passa de
la manera més senzilla: una noieta jove, en un poble petit de
la Galilea, sense espectacle.
La
manera és senzilla; l'esdeveniment és grandiós.
Com són també immenses les virtuts de la Verge Maria:
plena de gràcia, el Senyor és amb Ella, humil,
senzilla, disponible a la voluntat de Déu, generosa. Déu
té els seus plans per a Ella, com per a tu i per a mi, però
Ell espera la cooperació lliure i amorosa de cadascú
per a portar-los a terme. Maria ens en dóna exemple: «Sóc
l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules»
(Lc 1,38). No és només un sí al missatge
de l'àngel; és un posar-se en tot a les mans del
Pare-Déu, un abandonar-se confiadament a la seva providència
entranyable, un dir sí a deixar fer al Senyor ara i en totes
les circumstàncies de la seva vida.
De la resposta de
Maria, així com de la nostra resposta al que Déu ens
demana —escriu sant Josepmaria— «no ho oblidis, en
depenen moltes coses grans».
Ens estem preparant per
a celebrar la festa de Nadal. La millor manera és estar prop
de Maria, tot contemplant la seva vida i procurant imitar les seves
virtuts per tal d'acollir el Senyor amb un cor ben disposat: —¿Què
espera Déu de mi, ara, avui, en la meva feina, amb aquesta
persona que tracto, en la relació amb Ell? Són
situacions petites de cada dia, però de la resposta que en
donem en depèn tant!
