Text de l'Evangeli (Lc 1,5-25):  En temps d'Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot del torn d'Abià que es deia Zacaries. La seva muller, descendent d'Aaron, es deia Elisabet. Tots dos eren justos davant de Déu i irreprensibles en el compliment de tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien fills, perquè Elisabet era estèril i tots dos eren ja d'edat avançada.

Un dia, mentre Zacaries era al temple oficiant davant de Déu amb els del seu torn, segons el ritual dels sacerdots, li tocà per sorteig d'entrar al santuari del Senyor a oferir l'encens. Mentre l'oferia, tot el poble era a fora pregant. Llavors se li va aparèixer un àngel del Senyor, a la dreta de l'altar de l'encens. Zacaries, en veure'l, es va torbar i la por s'apoderà d'ell. Però l'àngel li digué: «No tinguis por, Zacaries: la teva súplica ha estat escoltada. Elisabet, la teva muller, et donarà un fill, i li posaràs el nom de Joan. En tindràs una gran joia, i molts s'alegraran del seu naixement. Serà gran als ulls del Senyor; no beurà vi ni altres begudes alcohòliques i quedarà ple de l'Esperit Sant ja des de les entranyes de la mare. Conduirà molts israelites cap al Senyor, el seu Déu. Anirà al davant del Senyor amb l'esperit i el poder d'Elies: farà que els pares es reconciliïn de cor amb els fills i portarà els rebels pels camins dels justos. Així prepararà per al Senyor un poble ben disposat.

Zacaries preguntà a l'àngel: «Com puc saber que serà així? Jo ja sóc vell i la meva dona també és d'edat avançada». L'àngel li va respondre: «Jo sóc Gabriel i m'estic prop de Déu. És ell qui m'ha enviat per anunciar-te aquestes bones noves. Quedaràs mut, sense poder dir res, fins al dia que passi tot això: tu no has cregut les meves paraules, però al seu temps es compliran»

Mentrestant, el poble esperava Zacaries, estranyat que s'estigués tanta estona dins el santuari. Quan finalment va sortir, no podia parlar-los, i comprengueren que mentre era al santuari havia tingut una visió. S'expressava només amb senyes, perquè havia quedat mut. Quan es van acabar els dies del seu servei sacerdotal, Zacaries se'n tornà a casa seva. Al cap de poc temps, la seva muller Elisabet va quedar embarassada. Durant cinc mesos ella no sortia de casa, i pensava: «Com ha obrat amb mi el Senyor! Ha volgut treure'm la vergonya de no tenir fills».

Avui, l'àngel Gabriel anuncia al sacerdot Zacaries el naixement “sobrenatural” de Joan Baptista, que prepararà la missió del Messies. Déu, en la seva amorosa providència, prepara el naixement de Jesús amb el naixement de Joan, el Baptista. Encara que Isabel sigui estèril, no importa. Déu vol fer el miracle per amor a nosaltres, les seves criatures.

Però Zacaries no mostra en el moment oportú la visió sobrenatural de la fe: «¿Com sabré que això és veritat? Tant jo com la meva esposa som massa grans perquè puguem tenir un fill» (Lc 1,18). Té una mirada excessivament humana. Li manca la docilitat confiada en els plans de Déu, que sempre són més grans que els nostres: en aquest cas, ni més ni menys que l'Encarnació del Fill de Déu per a la salvació del gènere humà! L'àngel troba Zacaries “despistat”, lent per a les coses de Déu, com si estigués “fora de joc”.

Quan manquen pocs dies per Nadal, que l'Àngel del Senyor ens trobi preparats, com Maria. Cal que mirem de mantenir la presència de Déu al llarg del dia, d'intensificar el nostre amor a Jesucrist en les nostres estones d'oració, de rebre amb molta devoció la Sagrada Comunió: perquè Jesús neix i ve a nosaltres! I que no ens manqui la visió sobrenatural en tots els afers de la nostra vida. Ens cal posar visió sobrenatural en el nostre treball professional, en els nostres estudis, en els nostres apostolats, fins i tot en els contratemps de la jornada. Res no s'escapa a la providència divina! Amb la certesa i l'alegria de saber que nosaltres col·laborem amb els àngels i amb el Senyor en els plans amorosos i salvadors de Déu.