Avui,
en aquest diumenge, tot començant el temps d'Advent, encetem
alhora un nou any litúrgic. Aquesta circumstància la
podem prendre com una invitació a renovar-nos en algun aspecte
de la nostra vida (espiritual, familiar, etc.).
De
fet, necessitem viure la vida, dia a dia, mes a mes, amb un ritme i
una il·lusió renovats. Així allunyem el perill
de la rutina i del tedi. Aquest sentit de renovació permanent,
és la millor manera d'estar a punt. Sí, cal
estar alerta!: és un dels missatges que el Senyor ens transmet
a través de les paraules de l'Evangeli d'avui.
Cal estar a punt, en
primer lloc, perquè el sentit de la vida terrenal és el
d'una preparació per a la vida eterna. Aquest temps de
preparació és un do i una gràcia de Déu:
Ell no vol imposar-nos el seu amor ni el cel; ens vol lliures (que és
l'única manera d'estimar). Preparació que no sabem quan
acabarà: «Anunciem l'adveniment de Crist, i no solament
un, sinó també un altre, el segon (...), perquè
aquest món d'ara finirà» (Sant Ciril de
Jerusalem). Cal maldar per a mantenir-nos en l'actitud de renovació
i d'il·lusió.
En
segon lloc, cal estar alerta perquè la rutina i l'acomodament
són incompatibles amb l'estimació. En l'Evangeli d'avui
el Senyor recorda com en temps de Noè «tothom continuava
menjant i bevent» i «no s'havien adonat de res quan els
sorprengué el diluvi i se'ls endugué a tots» (Mt
24,38-39). Estaven “entretinguts” i —ja ho hem dit—
el nostre pas per la terra ha de ser un temps de “nuviatge”
per a la maduració de la nostra llibertat: el do que ens ha
estat atorgat no per a deslliurar-nos dels altres, sinó
per a lliurar-nos als altres.
«Tal
com van ser els dies de Noè, així serà la
vinguda del Fill de l'home» (Mt 24,37). La vinguda de
Déu és el gran esdeveniment. Disposem-nos a acollir-lo
amb devoció: «Veniu Senyor Jesús!».
