Text de l'Evangeli (Mt 11,2-11):  En aquell temps, Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?». Jesús els respongué: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!

Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: «Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: ‘Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí’. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell».

Avui, com en l'anterior diumenge, l'Església ens presenta la figura de Joan el Baptista. Ell tenia molts deixebles i una doctrina clara i diferenciada: per als publicans, per als soldats, per als fariseus i saduceus... El seu desig és el de preparar la vida pública del Messies. Primer envià Joan i Andreu, avui n'envia d'altres per tal que el coneguin. Van amb una pregunta: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?» (Mt 11,3). Prou sabia Joan qui era Jesús. Ell mateix testimonia: «Jo no el coneixia, però el qui m'envià a batejar amb aigua em va dir: ‘Aquell damunt el qual veuràs que l'Esperit baixa i es posa, és el qui bateja amb l'Esperit Sant’» (Jn 1,33). Jesús respongué amb fets: els cecs hi veuen i els coixos caminen...

Joan era de tarannà ferm en el seu mode de viure i en mantenir-se ferm en la Veritat, la qual cosa li suposà l'empresonament i el martiri. Encara en la presó parla eficaçment amb Herodes. Joan ens ensenya a conjuminar la fermesa de caràcter amb la humilitat: «Jo no sóc digne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies» (Jn 1,27); «Ell ha de créixer, i jo he de minvar» (Jn 3,30); l'alegra que Jesucrist bategi més que ell, ja que es considera solament “amic de l'espòs” (cf. Jn 3,26).

En una paraula: Joan ens alliçona a prendre seriosament la nostra missió a la terra: ésser cristians coherents, que se saben i actuen com a fills de Déu. Hem de preguntar-nos: —¿Com es prepararien Maria i Josep per al naixement de Jesucrist? ¿Com preparà Joan els ensenyaments de Jesús? ¿Com ens preparem nosaltres per a commemorar-lo i per a la segona vinguda del Senyor al final dels temps? Doncs tal com deia sant Ciril de Jerusalem: «Nosaltres anunciem la vinguda del Crist, no solament la primera, sinó també la segona, molt més gloriosa que aquella. Ja que aquella estigué impregnada pel sofriment, però la segona portarà la diadema de la divina glòria».