Avui,
fem el pensament que molt freqüentment hem d'anar a un
enterrament. Però... poques vegades pensem amb el nostre propi
enterrament. Ve a ser com una jugada del subconscient que ajorna la
pròpia mort sine die.
La
mateixa contemplació del ritme en la naturalesa que ens
envolta ens recorda també aquest fet. Deduïm que —en
certa manera— no estem tan distants d'una planta, d'un ésser
viu... Estem sotmesos, tant si ens agrada com si no, a la mateixa
llei natural de les criatures que ens envolten. Amb la diferència,
important!, de l'origen de la nostra vida, de la vida a imatge i
semblança de Déu, amb projecció d'eternitat.
Tot
l'Advent és informat per aquesta idea. El Senyor arriba amb
gran esplendor a visitar el seu poble, amb la pau, tot comunicant-li
la vida eterna. És un toc d'alerta: «Les obres acrediten
l'autèntica saviesa» (Mt 11,19). Tinguem una
actitud receptiva davant el Senyor!
«Obriu
la ruta al Senyor, aplaneu-li el camí» (Mc 1,3),
s'anunciava en la dominica II d'Advent (cicle B).
Vigileu amb les conductes socials!, ens ve a dir avui. És com
si digués: «No poseu traves a la comunicació
amorosa de Déu».
Cal
polir el nostre caràcter. Cal reconstruir la nostra manera de
fer. Tot allò que, en definitiva, falseja la nostra
responsabilitat: l'orgull, l'ambició, la venjança, la
duresa del cor, etc. Aquelles actituds que ens fan com a déus
del poder en el món, sense voler reconèixer que no som
pas els amos del món. Som una petitesa dintre l'extensa
història de la Humanitat.
Els deixebles de Joan
experimentaven la purificació dels seus errors. Nosaltres, els
deixebles de Jesús, el nostre Amic, podem viure la insuperable
experiència de purificació de tot allò que és
pecat, amb esperança de vida eterna: un altre Nadal!
Renovem el nostre
diàleg amb Ell. Fem la nostra pregària d'esperança
i amor, sense fer cas del brogit mundà que ens envolta.
