Avui,
Jesús ens fa conèixer que Déu vol que tots els
homes se salvin i «que no es perdi ni un del sol» (Mt
18,14). Amb la paràbola del pastor que cerca l'ovella que s'ha
perdut, ens presenta una figura que commogué els primers
cristians. En la portada del Catecisme de l'Església
Catòlica hi ha gravada aquesta figura de Jesús
Bon Pastor, que ja a les catacumbes de Roma es troba present
entre les primeres imatges del Senyor.
És tan fort el
voler de Déu per a salvar-nos que, des d'aquestes paraules
fins a la donació incondicionada en la Creu, és Crist
qui ens busca a cada un per tal que —lliurement— tornem a
l'amistat amb Ell. De la mateixa manera que Jesús, els
cristians hem de tenir aquest mateix sentiment: que tots se salvin i
arribin al coneixement de la veritat! Tal com li agradava de dir a
sant Josepmaria Escrivá, «tots som ovella i pastor».
Hi ha persones —el propi espòs o la muller, el fills,
els parents, els amics, etc.— per als quals nosaltres, potser,
siguem l'ocasió única per a facilitar-los la
recuperació a la alegria de la fe i a la vida de la gràcia.
Sempre podem deixar el
noranta nou per cent de les coses que tenim entre mans, per a resar i
ajudar aquella persona que tenim a prop, que estimem i sabem que està
malalta de l'ànima.
Amb
la nostra oració i mortificació, i amb la nostra fe
amorosa, ells poden aconseguir la gràcia de la conversió,
com santa Mònica va obtenir que el seu fill Agustí es
convertís en el “primer home modern”, el que sap
explicar en Les confessions com la gràcia va actuar en
ell fins arribar a la santedat.
Demanem a la Mare del
Bon Pastor moltes alegries de conversions.
