Avui,
Jesús continua aprofundint en l'exigència del Sermó
de la Muntanya. Ell no aboleix la Llei, sinó que la porta a
plenitud; per això, l'observança de la Llei és
quelcom més gran que el simple compliment d'unes condicions
mínimes per a tenir els papers en regla. Déu ens dóna
la Llei de l'amor per arribar al cim, però nosaltres ens
encarreguem prou de convertir-la en la llei del mínim esforç.
¡És que Déu ens demana tant...! Sí, però
també ens ha donat el màxim, ja que s'ha donat Ell
mateix.
Avui,
Jesucrist apunta ben alt en manifestar la seva autoritat sobre els
manaments sisè i novè, aquells que fan referència
a la sexualitat i a la puresa del pensament. La sexualitat és
un llenguatge humà per a significar l'amor i l'aliança,
per això no la podem banalitzar, ni tampoc podem convertir
l'altra persona en un objecte de plaer, ¡ni tan sols amb el
pensament!, d'aquí aquesta afirmació tan severa de
Jesús: «Tothom qui mira la dona de l'altre amb desig de
posseir-la, ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor»
(Mt 5,28). Cal, doncs, tallar el mal d'arrel i evitar els
pensaments i les ocasions que ens portarien a fer allò que Déu
no vol; això és el que volen indicar aquestes paraules
que ens poden semblar tan radicals i exagerades, però que els
oients de Jesús entenien en la seva expressivitat: arrenca,
talla, llença...
Finalment, la dignitat
del matrimoni ha de ser sempre protegida, ja que forma part del
projecte de Déu envers l'home i la dona perquè, en
l'amor i en la mútua donació, esdevinguin una sola
carn; i alhora és signe i participació de l'Aliança
del Crist amb l'Església. El cristià no pot viure la
relació home-dona ni la vida conjugal segons l'esperit del
món: «No heu de creure que per haver escollit l'estat
matrimonial us és permès de continuar una vida mundana
i abandonar-vos a l'ociositat i a la peresa; ben al contrari, això
mateix us obliga a treballar més esforçadament, i a
vetllar amb més cura per la vostra salvació»
(Sant Basili).
