Avui,
amb la proclamació de les Benaurances, Jesús ens fa
notar que sovint som uns desmemoriats i actuem com els nens, ja que
el joc ens fa perdre el record. Jesús temia que la munió
de les seves “bones notícies” —és a
dir, de les seves paraules, els seus gestos i els seus silencis—
es diluís enmig dels nostres pecats i preocupacions.
¿Recordeu, en la paràbola del sembrador, la imatge del
gra de blat ofegat per les espines? Per això sant Mateu enfila
les Benaurances com uns principis fonamentals, perquè no les
oblidem mai més. Són un compendi de la Nova Llei
presentada per Jesús, com uns punts bàsics que ens
ajuden a viure cristianament.
Les Benaurances estan
destinades a tothom. El Mestre no ensenya només els deixebles
que l'envolten, ni exclou cap classe de persones, sinó que
presenta un missatge universal. Ara bé, puntualitza quines
disposicions ens cal tenir i la conducta moral que ens demana. Si bé
la salvació definitiva no es dóna en aquest món,
sinó en l'altre, ara ja, mentre vivim a la terra, ens cal
canviar de mentalitat i la valoració que fem de les coses. Cal
que ens acostumem a veure el rostre del Crist que plora en els qui
ploren, en els qui volen viure despresos de nom i de fets, en els
mansuets de cor, en els qui fomenten ànsies de ser sants, en
els qui han pres una “determinada determinació”,
com deia santa Teresa de Jesús, per tal de ser sembradors de
pau i alegria.
Les
Benaurances són el perfum del Senyor participat en la història
humana. També en la teva i en la meva. Els dos últims
versets incorporen la presència de la Creu, ja que inviten a
l'alegria quan les coses van humanament maldades per causa d'Ell i de
l'Evangeli. I és que, quan la coherència de la vida
cristiana sigui assaonada, aleshores, fàcilment vindrà
la persecució de mil maneres distintes, enmig de dificultats i
contrarietats inesperades. El text de sant Mateu és rotund:
aleshores «alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la
vostra recompensa és gran en el cel»
(Mt 5,12).
