|
|
 |
|
Dia
litúrgic:
Dimarts VIII de durant l'any |
Text de l'Evangeli (Mc 10,28-31): En aquell temps, Pere
es posà a dir a Jesús: «Mira, nosaltres ho hem
deixat tot i t'hem seguit». Jesús digué: «Us
ho asseguro: tothom qui per mi i per l'Evangeli hagi deixat casa,
germans, germanes, mare, pare, fills o camps, rebrà, ja en el
temps present, cent vegades més de cases, germans, germanes,
mares, fills, camps, i també persecucions, i, en el món
futur, la vida eterna. Molts passaran de primers a darrers, i molts,
de darrers a primers».
|
|
Comentari: Mn. Jordi Sotorra i Garriga (Sabadell-Barcelona, Catalunya)
«Tothom
qui per mi i per l'Evangeli hagi deixat casa rebrà ja en el
temps present cent vegades més, i, en el món futur, la
vida eterna»
Avui,
com aquell amo que anava cada matí a la plaça a cercar
treballadors per a la seva vinya, el Senyor cerca deixebles,
seguidors, amics. La seva crida és universal. És una
oferta fascinant! El Senyor ens fa confiança. Però posa
una condició per a ser deixebles, condició que ens pot
desanimar: «Per mi i per l'Evangeli» cal deixar «casa,
germans, germanes, mare, pare, fills o camps» (Mc
10,29).
No
hi ha contrapartida? No hi haurà recompensa? Això ens
aportarà algun benefici? Pere, en nom dels Apòstols,
recorda al Mestre: «Nosaltres ho hem deixat tot i t'hem seguit»
(Mc 10,28), com volent dir: què en traurem?
La
promesa del Senyor és generosa: «Rebreu, ja en el temps
present, cent vegades (...) i, en el món futur, la vida
eterna» (Mc 10,30). Ell no es deixa guanyar en
generositat. Però hi afegeix: «També
persecucions». Jesús és realista i no vol
enganyar. Ser deixeble seu, si ho som de debò, ens portarà
dificultats, problemes. Jesús, però, considera les
persecucions i les dificultats un premi, ja que ens ajuden a créixer,
si les sabem acceptar i viure com una ocasió de guanyar en
maduresa i responsabilitat. Tot allò que és motiu de
sacrifici ens fa semblants a Jesucrist que ens salva per la seva mort
en la Creu.
Sempre
estem a temps per a revisar la nostra vida i apropar-nos més a
Jesucrist. Aquests temps i tot temps ens permeten —per mitjà
de la pregària i dels sagraments— esbrinar si entre els
deixebles que Ell cerca hi som nosaltres, i veure també quina
ha de ser la nostra resposta a aquesta crida. Al costat de respostes
radicals (com la dels Apòstols) n'hi ha d'altres. Per a molts,
“deixar casa, germans i germanes, pare o mare...” voldrà
dir deixar tot allò que ens impedeix de viure en profunditat
l'amistat amb Jesucrist i, com a conseqüència, de ser-ne
els seus testimonis davant del món. I això és
urgent, no et sembla?
|
|