Avui,
Senyor, voldria fer una estona d'oració per agrair el vostre mestratge. Vós
ensenyàveu amb autoritat i ho fèieu sempre que us deixaven, aprofitàveu totes
les ocasions; clar, ho entenc, Senyor, la vostra missió bàsica era transmetre
la Paraula del Pare. I ho féreu.
-Avui, "penjat" a Internet us dic: Parleu-me que vull
fer una estona de pregària com fidel deixeble. Primer, voldria demanar-vos
capacitat per aprendre el que ensenyeu i, segon, saber ensenyar-ho. Reconec que
és ben fàcil caure en l'error de fer-vos dir coses que vós poc heu dit i, amb
gosadia malèvola, intento que Vós digueu allò que a mi m'agrada. Reconec que
potser sóc més dur de cor que aquells oients.
-Jo conec el vostre Evangeli, el Magisteri de
l'Església, el Catecisme, i recordo aquelles paraules del papa Joan Pau
II en la Carta a les Famílies: «El projecte de l'utilitarisme, assentat
en una llibertat orientada segons el sentit individualista, és a dir, una
llibertat buida de responsabilitat, és el constitutiu de l'antítesi de l'amor».
Senyor, trenqueu el meu cor adelerat de felicitat utilitarista i feu-me entrar
dins la vostra veritat divina, que tanta necessitat en tinc.
-En aquest lloc de mirada, com des del cim de la
serralada, comprenc que Vós parleu que l'amor matrimonial és definitiu, que
l'adulteri -a més de ser pecat com tota ofensa greu a Vós, que sou el Senyor de
la Vida i de l'Amor- és un camí errat a la felicitat: «El qui es divorcia de la
seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera» (Mc
10,11).
-Recordo un jove que deia: «Mossèn, el pecat promet
molt, no dóna res i ho pren tot». Que us entengui, bon Jesús, i que ho sàpiga
explicar: Allò que Vós heu unit, l'home poc ho pot separar (cf. Mc 10,9).
Fora d'aquí, fora dels vostres camins, no hi trobaré pas l'autèntica felicitat.
Jesús, ensenyeu-me de nou!
-Gràcies, Jesús, sóc dur de cor, però sé que teniu raó.
