Text de l'Evangeli (Lc 6,27-38):  En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. Si algú et pega en una galta, para-li també l'altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. Dóna a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen! I si feu bé als qui us en fan, qui us ho ha d'agrair? També ho fan els pecadors! I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.

»Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l'Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents. Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare. No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats».

Avui escoltem unes paraules del Senyor que ens conviden a viure la caritat amb plenitud, com Ell va fer-ho («Pare, perdoneu-los, perquè no saben el que es fan»: Lc 23,34). Aquest ha estat el tarannà dels nostres germans que ens han precedit a la glòria del cel, dels sants. Han procurat viure la caritat amb la perfecció de l'amor, seguint el consell de Jesucrist: «Sigueu perfectes com ho és el vostre Pare celestial» (Mt 5,48).

La caritat ens porta a estimar, en primer lloc, els qui ens estimen, ja que no és possible viure en plenitud el que llegim en l'Evangeli si no estimem de veritat els nostres germans, els qui tenim al costat. Però, tot seguit, el manament nou de Crist ens fa pujar en la perfecció de la caritat, i ens anima a obrir els braços a tots els homes, també a aquells que no són dels nostres, o que ens volen ofendre o ferir de qualsevol manera. Jesús ens demana un cor com el seu, com el del Pare: «Sigueu misericordiosos com ho és el vostre Pare» (Lc 6,36), que no té fronteres i rep tothom, que ens porta a perdonar i a pregar pels nostres enemics.

Ara bé, com s'afirma en el Catecisme de l'Església, «observar el manament del Senyor és impossible si es tracta d'imitar des de fora el model diví. Es tracta d'una participació vital, i que ve del fons del cor, en la santedat, en la misericòrdia, en l'amor del nostre Déu». El Cardenal Newman escrivia: «Oh Jesús! Ajudeu-me a escampar la vostra fragància onsevulla que vagi. Inundeu la meva ànima amb el vostre esperit i vida. Penetreu en el meu ésser, i feu-vos amo tan fortament de mi que la meva vida sigui irradiació de la vostra (...). Que cada ànima, amb qui em trobi, pugui sentir la vostra presència en mi. Que no em vegin a mi, sinó a Vós en mi».

Estimarem, perdonarem, abraçarem els altres només si el nostre cor és engrandit per l'amor a Crist.