Avui,
llegint l'Evangeli,
centrem la nostra atenció en tres moments concrets: un
paralític que no es val per ell mateix, un grup d'amics, i
Jesús.
En el paralític
ens podem veure reflectits cada un de nosaltres; tots podem estar
paralitzats, ja que el pecat ens paralitza en el nostre camí
cap a Déu. De vegades, no ens adonem o ens sembla que ja estem
bé com estem, o que ja solucionarem o posarem en ordre les
nostres relacions amb Déu en una altra ocasió.
«Llavors
vingueren uns homes a dur-li un paralític» (Mc
2,3). Necessitem veritables amics que ens portin a Déu, que
vencin la nostra resistència. El paralític, després
de veure l'enrenou que estaven ocasionant els amics, de segur que
devia dir que paressin, que ja hi hauria més temps un altre
dia, que hi havia molta gent... I no diguem res quan «van fer
un forat al sostre sobre l'indret on Ell era» (Mc 2,4):
el soroll que farien, la pols, les molèsties per a tots els
qui eren allí i els crits que farien els assistents, perquè
no els deixaven escoltar Jesús, etc.
Però
els autèntics amics no troben dificultats, estimen de veritat
i volen el millor, perquè «és propi de l'amic fer
el bé als amics, principalment a aquells que es troben més
necessitats» (Sant Tomàs d'Aquino). Preguntem nos
avui si nosaltres tenim veritables amics que siguin capaços de
portar nos a Déu. Preguntem nos, també, si
som amics de veritat i ens esforcem per a portar als que estimem cap
a Déu. No convé oblidar que també ells posaran
resistència. ¿Sóc realment amic? ¿Poden
els altres confiar en què els ajudaré a ser a prop de
Jesús?
I Jesús? Ve a
portar nos la veritable salvació, a alliberar nos de
la paràlisi, ve a perdonar nos els pecats. ¿Ajudo
els altres a apropar se a la confessió?
Santa Maria, Mare de
Déu i Mare nostra, ens porta i ens dóna Jesús:
que amb el seu ajut també nosaltres porten tothom a Jesús!
