Avui seguim escoltant la
Paraula de Déu amb l'ajut de l'Evangeli de sant Marc. Un Evangeli amb una
inquietud ben clara: descobrir qui és aquest Jesús de Natzaret. Marc ens ha
anat oferint, amb els seus textos, la reacció de diferents personatges davant
Jesús: els malalts, els deixebles, els escribes i fariseus. Avui ens ho demana
directament a nosaltres: «I vosaltres, qui dieu que sóc jo?» (Mc 8,29).
Certament, els qui ens anomenem cristians tenim el deure fonamental de
descobrir la nostra identitat per a donar raó de la nostra fe, essent uns bons
testimonis amb la nostra vida. Aquest deure ens urgeix per a poder transmetre
un missatge clar i entenedor als nostres germans i germanes que poden trobar en
Jesús una Paraula de Vida que doni sentit a tot el que pensen, diuen i fan.
Però aquest testimoniatge ha de començar essent nosaltres mateixos conscients
de la nostra trobada personal amb Ell. Joan Pau II, en la seva Carta apostòlica
Novo Millennio Ineunte, ens digué: «El nostre testimoniatge seria
insuportablement pobre si no fóssim els primers contempladors del seu rostre».
Sant Marc, amb aquest text, ens ofereix un bon camí de contemplació de
Jesús. Primer, Jesús ens pregunta què diu la gent que és Ell; i podem
respondre, com els deixebles: Joan Baptista, Elies, un personatge important,
bo, atraient. Una resposta bona, sens dubte, però llunyana encara de la Veritat
de Jesús. Ell ens pregunta: «I vosaltres, ¿qui dieu que sóc jo?». És la
pregunta de la fe, de la implicació personal. La resposta només la trobarem en
l'experiència del silenci i de la pregària. És el camí de fe que fa Pere, i el
que hem de fer també nosaltres.
Germans i germanes, experimentem des de la nostra pregària la presència
alliberadora l'amor de Déu present en la nostra vida. Ell continua fent aliança
amb nosaltres amb signes clars de la seva presència, com aquell arc posat en
els núvols promès a Noè.
