Avui,
a través d'un miracle, Jesús ens parla del procés
de la fe. La curació del cec en dues etapes mostra que la fe
no sempre és una il·luminació instantània,
sinó que, sovint, requereix un itinerari que ens acosti a la
llum i ens faci veure-hi clar. No obstant, el primer pas de la fe
—començar a veure-hi a la llum de Déu— és
ja motiu de goig, com diu sant Agustí: «Un cop han estat
guarits els ulls, ¿què podem tenir de més valor,
germans? Gaudeixen els qui veuen aquesta llum que ha estat feta, tant
si fulgura des del cel com si emana d'una torxa. ¡I què
desgraciats se senten els qui no la poden veure!».
En arribar a Bet-Saida
porten a Jesús un cec perquè li imposi les mans. És
significatiu el fet que Jesús se l'emporti fora; ¿no
ens indicarà això que per escoltar la Paraula de Déu,
per descobrir la fe i veure la realitat en el Crist, hem de sortir de
nosaltres mateixos, dels espais i temps sorollosos que ens ofeguen i
enlluernen per rebre la il·luminació autèntica?
Un
cop a fora del poble, Jesús «li escopí als ulls,
li imposà les mans i li preguntava: ‘¿Veus alguna
cosa?’» (Lc 8,23). Aquest gest, ens recorda el
Baptisme: Jesús ja no ens escup als ulls, sinó que
banya tot el nostre ésser amb l'aigua de la salvació i,
al llarg de la vida, ens interroga sobre el que veiem a la llum de la
fe. «Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els
ulls, i el cec hi veié clarament» (Lc 8,25);
aquest segon moment ens recorda el sagrament de la Confirmació,
en el qual se'ns dóna la plenitud de l'Esperit Sant per
arribar a la maduresa de la fe i veure-hi més clar. Rebre el
Baptisme, però negligir la Confirmació ens porta a
veure, sí, però només a mitges.
