Avui
notem que Jesús —com ja li passava amb els Apòstols—
no sempre és entès. A vegades es fa difícil. Per
més que vegem prodigis, i que es diguin les coses clares, i
se'ns comuniqui bona doctrina, mereixem la seva reprensió:
«¿Encara no compreneu ni enteneu? ¿És que
el vostre cor està endurit?» (Mc 8,17).
Ens
agradaria dir-li que l'entenem i que no tenim l'enteniment ofuscat,
però no ens hi atrevim. Sí, gosem, com el cec, fer-li
aquesta súplica: «Senyor, que hi vegi» (Lc
18,41), per a tenir fe, i veure-hi; i com el salmista diu: «Inclina
el meu cor al teu pacte, fes que no em deixi subornar» (Ps
119,36) per a tenir bona disposició, escoltar i acollir la
Paraula de Déu i fer-la fructificar.
Serà
bo, també, avui i sempre, fer cas a Jesús que ens
alerta: «Vigileu: guardeu-vos del llevat dels fariseus»
(Mc 8,15), allunyats de la veritat, “maniàtics
complidors”, que no són adoradors en Esperit i en
veritat (cf. Jn 4,23), i del «llevat d'Herodes»,
orgullós, despòtic, sensual, que només vol veure
i sentir Jesús per complaure's.
I com guardar-nos
d'aquest “llevat”? Doncs fent una lectura contínua,
intel·ligent i devota de la Paraula de Déu i, per això
mateix, “sàvia”, fruit de ser «pietosos com
infants: però no ignorants, perquè cadascú ha
d'esforçar-se, en la mesura de les seves possibilitats, en
l'estudi seriós, científic, de la fe (...). Pietat de
nens, doncs, i doctrina segura de teòlegs» (Sant
Josepmaria).
Així,
il·luminats i enfortits per l'Esperit Sant, alertats i
conduïts pels bons Pastors, estimulats pels cristians i
cristianes fidels, creurem el que hem de creure, farem el que hem de
fer. Ara bé, cal “voler” veure: «El qui és
la Paraula es va fer home» (Jn 1,14), visible, palpable;
cal “voler” escoltar: Maria fou “l'esquer”
perquè Jesús digués: «Sortosos els qui
escolten la paraula de Déu i la guarden» (Lc
11,28).