Avui,
l'Evangeli ens convida a contemplar la fe d'aquest leprós.
Sabem que, en temps de Jesús, els leprosos eren marginats
socialment i considerats impurs. La guarició del leprós
és, anticipadament, una visió de la salvació
proposada per Jesús a tothom, i una crida a obrir-li el nostre
cor per tal que Ell el transformi.
La
successió dels fets és clara. Primer, el leprós
demana la guarició i professa la seva fe: «Si vols em
pots curar» (Mc 1,40). En segon lloc, Jesús —que
literalment es rendeix davant la nostra fe— el guareix («Ho
vull, queda pur»), i el convida a seguir el que la llei
prescriu tot demanant-li silenci. Per últim, però, el
leprós se sent impulsat a «pregonar la nova i
escampar-la per tot arreu» (Mc 1,45). En certa manera
desobeeix la darrera indicació de Jesús, però la
trobada que fa del Salvador li provoca un sentiment que la boca no
pot callar.
La
nostra vida s'assembla a la del leprós. A vegades vivim, pel
pecat, separats de Déu i de la comunitat. Però aquest
Evangeli ens anima tot oferint-nos un model: professar la nostra fe
íntegra en Jesús, obrir-li totalment el nostre cor, i
una vegada guarits per l'Esperit, anar arreu a proclamar que ens hem
trobat amb el Senyor. Aquest és l'efecte del sagrament de la
Reconciliació, el sagrament de l'alegria.
Com
bé diu sant Anselm: «L'ànima ha d'oblidar-se
d'ella mateixa i romandre totalment en Jesucrist, que ha mort per
fer-nos morir al pecat, i ha ressuscitat per fer-nos ressuscitar per
a les obres de la justícia». Jesús vol que fem
via amb Ell, vol guarir-nos. ¿Com hi responem? Hem d'anar-lo a
trobar amb la humilitat del leprós i deixar que Ell ens ajudi
a morir al pecat per viure de la seva Justícia.