Avui Jesús ens ensenya que
tot el que Déu ha fet és bo. És, més aviat, la nostra intenció no recta la que
pot contaminar el que fem. Per això, Jesucrist diu: «No hi ha res del que entra
a l'home des de fora que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home el
fa impur» (Mc 7,15). L'experiència de l'ofensa a Déu és una realitat. I
amb facilitat el cristià descobreix aquesta petjada profunda del mal i veu un
món esclavitzat pel pecat. La missió que Jesús ens encarrega és la de netejar
-amb l'ajut de la seva gràcia- totes les contaminacions que les males
intencions dels homes han introduït en aquest món.
El Senyor ens demana que tota la nostra activitat humana sigui ben
realitzada: espera que en ella hi posem intensitat, ordre, ciència,
competència, afany de perfecció, no cercant altra cosa sinó restablir el pla
creador de Déu, que tot ho va fer bo amb vista al profit de l'home: «Puresa
d'intenció. -La tindràs sempre, si, sempre i en tot, només busques agradar a
Déu» (Sant Josepmaria).
Solament la nostra voluntat pot malmetre el pla diví, i cal vigilar
per tal que no sigui així. Moltes vegades s'introdueixen la vanitat, l'amor propi,
els desànims per la manca de fe, la impaciència per no assolir els resultats
esperats, etc. Per això, ens advertia sant Gregori el Gran: «Que no ens
sedueixi cap prosperitat falaguera, perquè és un viatger neci el que s'atura en
el camí per a contemplar els paisatges amens i s'oblida del punt al que es
dirigeix».
Convindrà, per tant, parar atenció en l'oferiment d'obres, mantenir la
presència de Déu i considerar freqüentment la filiació divina, de manera que
tot el nostre dia -amb oració i treball- prengui força i comenci en el Senyor,
i que tot allò que hem començat per Ell arribi al seu terme.
Podem fer grans coses si ens adonem que cadascun dels nostres actes
humans és corredemptor quan està unit als actes de Crist.
