Avui, Jesús ens invita a
mirar la brotada de la figuera, símbol de l'Església que periòdicament es va
renovant gràcies a aquella força interna que Déu li comunica (recordem
l'al·legoria del cep i les sarments, cf. Jn
15): «Mireu la figuera i els altres arbres: quan veieu que
comencen a brotar, coneixeu que l'estiu és a prop» (Lc 21,29-30).
El discurs escatològic que estem
llegint aquests dies, en el seu estil profètic, distorsiona deliberadament la
cronologia, de manera que posa en un mateix pla coses que han de succeir en
moments diversos. El fet que, en el tall del fragment escollit per a la
litúrgia d'avui, tinguem un àmbit molt reduït, ens dóna peu a pensar que això
que se'ns hi diu, ho hauríem d'entendre com dit per a nosaltres, ara i aquí:
«No passarà aquesta generació sense que s'hagi complert tot» (Lc 21,32). En efecte, Orígens comenta:
«Tot això pot succeir en cadascú de nosaltres; en nosaltres pot restar
destruïda la mort, definitiva enemiga nostra».
Jo voldria parlar avui com els
profetes: estem a punt de contemplar una gran brotada dins l'Església. Mireu
els signes dels temps (cf. Mt 16,3).
Aviat passaran coses molt importants. No tingueu por. Estigueu al vostre lloc.
Sembreu amb entusiasme. Després podreu recollir esplendoroses garbes (cf. Sl 126,6). És cert que l'home enemic
seguirà sembrant el jull. El mal no quedarà destriat fins a la fi dels temps
(cf. Mt 13,30). Però el Regne de Déu
ja és aquí entre nosaltres. I s'obre pas, encara que amb gran esforç (cf. Mt 11,12).
El papa Joan Pau II, ens ho deia
en començar el tercer mil·lenni: «Duc in
altum» (cf. Lc 5,4). A vegades
tenim la sensació que no fem res de profit, o que més aviat anem enrere. Però aquestes
impressions pessimistes provenen de càlculs massa humans, o de la mala imatge
que malèvolament donen de nosaltres alguns mitjans de comunicació. La realitat
amagada, que no fa soroll, és aquest treball constant que entre tots anem fent,
empesos per la força de l'Esperit Sant.
