Avui contemplem Jesús -en una
escena molt concreta i, alhora, comprometedora- envoltat per una multitud de
gent del poble. Els familiars més propers de Jesús han arribat de Natzareth a Cafarnaüm.
A la vista, però, de la munió de gent, romanen fora i el fan cridar. Li diuen:
«La teva mare i els teus germans són aquí fora, que et busquen» (Mc
3,31).
En la resposta de Jesús, com veurem, no hi ha cap motiu de rebuig
envers els seus familiars. Jesús s'havia allunyat d'ells per a seguir la crida
divina i mostra ara que també internament ha renunciat a ells: no per fredor de
sentiments o per menyspreança dels vincles familiars, sinó perquè pertany completament
a Déu Pare. Jesucrist ha realitzat personalment en Ell mateix allò que
justament demana als seus deixebles.
En lloc de la seva família de la terra, Jesús ha escollit una família
espiritual. Fa una mirada per damunt dels homes que seien al seu voltant i els
diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans. El qui fa la voluntat de
Déu, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare» (Mc
3,34-35). Sant Marc, en altres llocs del seu Evangeli, fa esment d'altres
mirades de Jesús al seu voltant.
¿És que Jesús ens vol dir que només són els seus parents els qui
escolten amb atenció la seva paraula? No! No són els seus parents els qui
escolten la seva paraula, sinó aquells que escolten i compleixen la voluntat de
Déu: aquests són el seu germà, la seva germana, la seva mare.
El que fa Jesús és una exhortació a aquells que es troben allí
asseguts -i a tothom- a entrar en comunió espiritual amb Ell mitjançant
l'acompliment de la voluntat divina. Alhora, però, hi veiem també una lloança a
la seva mare, Maria, la sempre benaurada per haver cregut.
