Avui,
el Senyor ens ensenya el sentit veritable de la generositat
cristiana: saber-nos donar als altres. «Quan facis un
dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans,
ni els teus parents, ni veïns rics. Et podrien tornar la
invitació i ja tindries la teva recompensa» (Lc
14,12).
El
cristià es mou en el món com una persona corrent; però
el fonament del tracte amb el proïsme no pot pas ser ni la
recompensa humana ni la vanaglòria; ha de buscar per sobre de
tot la glòria de Déu, sense pretendre cap altra
recompensa que la del Cel. «Més aviat, quan facis un
banquet, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç
de tu, llavors, ja que ells no tenen res per a recompensar-te, i Déu
t'ho recompensarà quan ressuscitin els justos» (Lc
42,13-14).
El
Senyor ens convida a donar-nos incondicionalment a tots els homes,
moguts únicament per l'amor a Déu i al proïsme pel
Senyor. «I si feu préstecs als qui espereu que us
donaran alguna cosa, qui us ho ha d'agrair? També els pecadors
fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany»
(Lc 6,34).
Les
coses són així perquè el Senyor ens ajuda a
entendre que si ens donem generosament, sense esperar res a canvi,
Déu ens pagarà amb una gran recompensa i ens farà
els seus fills predilectes. Per això, Jesús ens diu:
«Vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i
presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra
recompensa, i sereu fills de l'Altíssim» (Lc
6,35).
Demanem
a la Mare de Déu prou generositat com per a saber fugir de
qualsevol temptació d'egoisme, com el seu Fill. «Egoista.
—Tu, sempre a “la teva”. —Sempre incapaç
de sentir la fraternitat de Crist: en els altres, no hi veus germans;
hi veus graons (...)» (Sant Josepmaria).
