Avui
podem admirar la fermesa de Jesús en l'acompliment de la
missió que li ha encomanat el Pare del cel. Ell no es detingué
per res: «Avui i demà trec dimonis i curo malalts»
(Lc 13,32). Amb aquesta actitud, el Senyor marcà la
pauta de conducta que al llarg dels segles haurien de seguir els
missatgers de l'Evangeli davant les persecucions: no arronsar-se
davant el poder temporal. Sant Agustí diu que, en temps de
persecucions, els pastors no han d'abandonar els fidels: ni els que
patiran el martiri ni els qui sobreviuran, com el Bon Pastor, que en
veure venir el llop, no abandona el ramat, sinó que el
defensa. Però vist el fervor amb que tots els pastors de
l'Església es disposaven a vessar llur sang, indica que el
millor serà sortejar quins dels clergues es lliuraran al
martiri i quins es posaran fora de perill per tal de tenir cura més
tard dels supervivents.
En la nostra època,
amb desgraciada freqüència, ens arriben noves de
persecucions religioses, violències tribals o revoltes
ètniques en el Tercer Món. Les ambaixades occidentals
aconsellen als seus conciutadans que abandonin la regió i
repatriïn llur personal. Els únics que romanen són
els missioners i les organitzacions de voluntaris, ja que els
semblaria una traïció abandonar els “seus” en
moments difícils.
«Jerusalem,
Jerusalem, que mates els profetes i apedregues els qui et són
enviats! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills com una
lloca aplega els seus pollets sota les ales, però no ho heu
volgut! Doncs bé, la vostra casa és abandonada»
(Lc 34-35). Aquest lament del Senyor produeix en nosaltres,
els cristians del segle XXI, una tristor especial, degut al sagnant
conflicte entre jueus i palestins. Per a nosaltres, aquesta regió
del Pròxim Orient és la Terra Santa, la terra de Jesús
i de Maria. I el clamor per la pau en tots els països ha de ser
més intens i sentit per la pau a Israel i Palestina.
