Avui,
l'Evangeli ens presenta Jesús com una persona de grans desigs:
«He vingut a calar foc a la terra, i com
voldria que ja estigués encesa!» (Lc 12,49).
Jesús voldria ja veure-la cremar amb l'ardor de la
caritat i la virtut. Com aquell que no diu res! Ha de passar la prova
d'un baptisme, és a dir, de la creu, i ja voldria haver-la
passada. Naturalment! Jesús té plans, i té
pressa per veure'ls acomplerts. Podríem dir que té una
santa impaciència. Nosaltres també tenim idees i
projectes, i els voldríem veure realitzats de seguida. El
temps ens fa nosa. «Com desitjo que això
es compleixi!» (Lc 12,50), ha dit Jesús.
És la tensió
de la vida. És el neguit que experimenta tota persona que té
grans projectes. Per altra banda, un que no tingui desigs és
un aturat, un mort, un fre. I, a més, un trist, un amargat, un
que se sol esbravar criticant els qui treballen. És la gent de
desigs la que es mou i fa moure; la que progressa i fa progressar.
Tingues grans desigs!
Apunta enlaire, amunt! Busca la perfecció personal, la de la
teva família, la del teu treball, la de les teves obres, la
dels encàrrecs que et facin. Els sants han aspirat al màxim.
No s'han espantat davant l'esforç i la tensió. S'han
mogut. Mou-te tu també! Recorda les paraules de sant Agustí:
«Si dius prou, estàs perdut. Afegeix sempre, camina
sempre, avança sempre; no t'aturis pel camí, no
reculis, no et desviïs. S'atura el qui no avança; recula
el qui torna a pensar en el punt de sortida, es desvia el qui
apostata. És millor el coix en el camí, que el qui
corre fora del camí». I afegeix: «Examina't i no
t'acontentis amb allò que ets si vols arribar a allò
que no ets. Perquè tan bon punt et complaus amb tu mateix,
t'has aturat». Et mous o estàs aturat? Demana l'ajuda de
la Mare de Déu de l'Esperança!
