Avui,
Jesús ens recorda que «cal pregar sempre sense defallir»
(Lc 18,1). Ensenya amb les seves obres i amb les paraules.
Sant Lluc se'ns presenta com l'evangelista de la pregària de
Jesús. Efectivament, en algunes de les escenes de la vida del
Senyor, que els autors inspirats de l'Escriptura Santa ens
transmeten, és únicament Lluc qui ens el mostra
pregant.
En
el Baptisme al Jordà, a l'elecció dels Dotze i a la
Transfiguració. Quan un deixeble li demanà «Senyor,
ensenya'ns a pregar» (Lc 11,1), dels seus llavis va
sortir el Parenostre. Quan anuncia les negacions a Pere: «Jo
he pregat per tu perquè no defalleixi la teva fe» (Lc
22,32). A la crucifixió: «Pare, perdona'ls, que no saben
el que fan» (Lc 23,34). Quan mor a la Creu: «Pare,
confio el meu alè a les teves mans», del Salm 31.
El Senyor mateix és model de l'oració de petició,
especialment a Getsemaní, segons la descripció de tots
els evangelistes.
—Puc anar
concretant com aixecaré el cor a Déu en les diferents
activitats, perquè no és el mateix fer un treball
intel·lectual que manual; estar a l'església que en el
camp d'esport o a la llar; conduir per la ciutat que per l'autopista;
no és el mateix l'oració de petició que
l'agraïment; o l'adoració que demanar perdó; de
bon matí que quan portem ja tot el cansament del dia. Sant
Josepmaria Escrivà ens dóna una recepta per l'oració
de petició: «Més aconsegueix aquell que importuna
més de prop... Per tant, acosta't a Déu: esforça't
a ser sant».
Santa Maria és
model de pregària, també de petició. A Canà
de Galilea és capaç d'avançar l'hora de Jesús,
l'hora dels miracles, amb la seva petició, plena d'amor per
aquells esposos i plena de confiança en el seu Fill.