Avui
ressonen altra vegada les paraules de Jesús invitant-nos a reconèixer-lo davant
dels homes: «A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també el Fill de
l'home el reconeixerà davant els àngels de Déu» (Lc 12,8). Som en un
temps en que a la vida pública hom reivindica la laïcitat, obligant els
creients a manifestar la seva fe únicament en l'àmbit privat. Quan un cristià,
un prevere, un bisbe, el Papa..., diu alguna cosa públicament, ni que sigui
plena de sentit comú, ja molesta, únicament perquè ve del qui ve, com si
nosaltres no tinguéssim dret -com tothom!- a dir el que pensem. Per més que els
incomodi, no podem deixar d'anunciar l'Evangeli. En tot cas, «l'Esperit Sant us
ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir» (Lc 12,12). Al
respecte, sant Ciril de Jerusalem ho reblava afirmant que «l'Esperit Sant, que
habita en els qui estan ben disposats, els inspira com a doctor allò que han de
dir».
Els atacs que ens fan tenen una gravetat diferent,
perquè no és el mateix dir mal d'un membre de l'Església (a vegades amb raó,
per les nostres mancances), que atacar Jesucrist (si el veuen únicament en la
seva dimensió humana), o bé injuriar l'Esperit Sant, ja sigui blasfemant, ja
sigui negant l'existència i els atributs de Déu.
Pel que fa al perdó de la injúria, fins i tot quan el
pecat és lleu, cal una actitud prèvia, que és el penediment. Si no hi ha
penediment, el perdó és inviable, el pont està trencat per una banda. Per això,
Jesús diu que hi ha pecats que ni Déu no perdonarà, si no hi ha per part del
pecador l'actitud humil de reconèixer el seu pecat (cf. Lc 12,10).
