Avui
l'evangelista situa Jesús en un banquet: «Un
fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva» (Lc 11,37).
¡En bona hora se li va ocórrer! ¡Quina cara deuria
fer l'amfitrió quan el convidat va passar de llarg de la norma
ritual de rentar-se (que no era un precepte de la Llei, sinó
de la tradició dels antics rabins) a més de
censurar-los-hi contundentment a ell i al seu grup social. El fariseu
no va encertar el dia, i el comportament de Jesús, com avui
diríem, no fou “políticament correcte”.
Els
evangelis ens mostren que al Senyor no li importava gaire el “què
diran” ni la “correcció política”;
per això, encara que a algú li sàpiga greu,
aquestes coses no han de ser norma d'actuació per a qui es
consideri cristià. Jesús condemna clarament l'actuació
pròpia de la doble moral, la hipocresia que cerca la
conveniència o l'engany: «Vosaltres, els fariseus,
purifiqueu per fora copes i plats, però per dins sou plens de
rapacitat i dolenteria» (Lc
11,39). Com sempre, la Paraula de
Déu ens interpel·la sobre usos i costums de la nostra
vida quotidiana, en la qual acabem convertint en “valors”
falòrnies que miren de dissimular els pecats de supèrbia,
egoisme i orgull, tot intentant “globalitzar” la moral en
la correcció política per tal de no desentonar ni
quedar marginats, sense importar el preu ni l'embrutiment de la
nostra ànima, puix, al cap i a la fi, tothom ho fa.
Sant
Basili deia que «del que més ha de
fugir l'home prudent és de viure pendent de l'opinió
dels altres». Si som testimonis del Crist, ens cal saber que la
veritat sempre ho serà, encara que caigui foc del cel. Aquesta
és la nostra missió enmig dels homes amb els quals
compartim la vida, procurant de mantenir-nos nets segons el model
d'home que Déu ens ha revelat en el Crist. La netedat
d'esperit va més enllà de les formes socials i, si
alguna vegada en dubtem, recordem llavors que els nets de cor veuran
Déu. Que cadascú esculli l'objectiu de la seva mirada
per tota l'eternitat.
