Avui,
com cada dia, pots aprendre de l'Evangeli. Jesús, convidat a
la llar de Betània, ens dóna una lliçó
d'humanitat: Ell, que estimava la gent, es deixa estimar, perquè
totes dues coses són importants. Seria un greu error amb
conseqüències nefastes per a la santedat refusar les
mostres d'afecte de Déu i dels altres.
¿Marta o Maria?
Ara bé…, ¿per què oposar a aquelles que
tant s'estimaven i estimaven tant Déu? Jesús estimava
Marta i Maria, i el seu germà Llàtzer, i ens estima a
cadascú de nosaltres.
En el camí de la
santedat no hi ha dues ànimes que siguin iguals. Tots procurem
estimar Déu, però amb estil i personalitat propis,
sense imitar ningú. El nostres models són el Crist i la
Mare de Déu. ¿Et molesta la manera com altres tracten
Déu? Mira d'aprendre de la seva pietat personal.
«Senyor,
¿no et fa res que la meva germana m'hagi deixat tota sola a
fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar» (Lc
10,40). Servir els altres, per amor a Déu, és un honor,
no una càrrega. ¿Servim amb alegria, com la Mare de Déu
a la seva cosina santa Elisabet o en les noces de Canà, o com
Jesús, en el lavatori dels peus en la Santa Cena?
«Marta,
Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan
només n'hi ha una de necessària» (Lc
10,41-42). Mirem de no perdre la pau, ni el bon humor. I perquè
així sigui, tinguem cura de la presència de Déu.
«Sapigueu-ho bé: hi ha quelcom de
sant, de diví, d'amagat en les situacions més comunes,
que cal que cadascú de vosaltres descobreixi (…); o
sabem trobar el Senyor a la nostra vida ordinària, o no el
trobarem mai» (Sant Josepmaria).
«Maria
ha escollit la millor part, i no li serà pas presa»
(Lc 10,42). Déu ens vol feliços. Que la
nostra Mare del Cel ens ajudi a experimentar la joia de la donació.
