Avui,
a l'Evangeli contemplem com «Jaume i Joan van dir-li: ‘Senyor,
¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?’.
Però Jesús es va girar i els renyà» (Lc
9,54-55). Són defectes dels Apòstols, que el Senyor
corregeix.
Conta la història
d'un traginer d'aigua de l'Índia que, a l'extrem d'un pal que
penjava a l'espatlla, portava dos atuells: l'un era perfecte i
l'altra esquerdat i perdia la meitat de l'aigua. Aquest —trist—
es mirava l'altre tant perfecte, i avergonyit un dia va dir a l'amo
que se sentia miserable perquè a causa de les seves esquerdes
li donava només la meitat de l'aigua que podia guanyar amb la
seva venda. El traginer li contestà: —Quan tornem a casa
mira les flors que creixen a llarg del camí. I va fixar-s'hi:
eren flors bellíssimes, però veient que tornava a
perdre la meitat de l'aigua, va repetir: —No serveixo, ho faig
tot malament. El carregador li digué: —T'has adonat que
les flors només creixen en el teu costat del camí? Ja
sabia jo de les teves esquerdes i vaig voler treure el costat positiu
d'elles, sembrant llavors de flors per on passes i regant-les puc
recollir aquestes flors per l'altar de la Mare de Déu. Si no
fossis com ets, no hauria estat possible crear aquesta bellesa.
Tots d'alguna manera
som atuells esquerdats, però Déu coneix bé els
seus fills i ens dona la possibilitat d'aprofitar les
esquerdes-defectes per alguna cosa bona. I així l'apòstol
Joan —que avui vol destruir—, amb la correcció del
Senyor es converteix en l'apòstol de l'amor en les seves
cartes. No va desanimar-se amb les correccions, sinó que
aprofità el costat positiu del seu caràcter fogós
—l'apassionament— per a posar-lo al servei de l'amor. Que
nosaltres també sapiguem aprofitar les correccions, les
contrarietats —sofriment, fracàs, limitacions— per
a “començar i recomençar”, com definia la
santedat sant Josepmaria: dòcils a l'Esperit Sant en
convertir-nos a Déu i ser instruments seus.
