Avui,
aquest Evangeli tan breu és ric en temes que atreuen la nostra
atenció. En primer lloc, “donar llum”: tot és
patent als ulls de Déu! Segon gran tema: les Gràcies
van en enfilall, la fidelitat a una n'atreu d'altres: «Gratia
pro Gratia» (Jn 1,16). En fi, llenguatge humà
per a coses divines i perdurables.
Llum
pels qui entren a l'Església! Les mares cristianes han
ensenyat des de segles, a cau d'orella als seus fills amb paraules
expressives, però sobretot ho han fet amb la “llum”
del seu bon exemple. També han sembrat amb el típic
seny popular i evangèlic, comprimit en molts adagis, plens
tant de saviesa com de fe. Un d'ells és aquest: «Cal
donar llum i no fum». Sant Mateu ens diu: «(...) perquè
faci llum a tots els qui són a casa. Que brilli igualment la
vostra llum davant la gent; així veuran les vostres obres
bones i glorificaran el vostre Pare del Cel» (Mt
5,15-16).
El nostre examen de
consciència en el cap tard de la jornada és comparat al
botiguer que repassa el calaix per a veure el fruit del seu treball.
No comença preguntant: —Quant he perdut avui? Mes aviat
demana: —Què he guanyat avui? I acte seguit: —Com
puc guanyar més demà, què puc fer per millorar?
El recompte del nostre dia acaba amb acció de gràcies
i, per contrast, amb un acte de dolor d'amor. —Em dol no haver
estimat més i espero amb il·lusió, demà
estrenar el nou dia per a plaure més a Nostre Senyor, que
sempre em veu, m'acompanya i que tant m'estima. —Vull donar més
llum i disminuir el fum del foc del meu amor.
En les vetlles
familiars, els pares i avis han forjat —i forgen— la
personalitat i la pietat dels infants d'avui i homes del demà.
Val la pena! És urgent! Maria, Estel del matí, Verge de
l'alba que precedeix la Llum del Sol-Jesús, ens guia i dóna
la mà. «Oh Verge feliç! És impossible que
es perdi aquell en qui vós heu posat la vostra mirada»
(Sant Anselm).
