Avui,
Jesús assenyala on es troba la veritable
felicitat. En la versió de Lluc, les benaurances vénen
acompanyades per uns planys de dolor envers aquells que no accepten
el missatge de salvació, sinó que es tanquen en una
vida autosuficient i egoista. Amb les benaurances i els planys, Jesús
fa una aplicació de la doctrina dels dos camins: el camí
de la vida i el camí de la mort. No hi ha una tercera
possibilitat neutra: qui no va cap a la vida s'encamina cap a la
mort; qui no segueix la llum, viu en les tenebres.
«Feliços
els pobres: és vostre el Regne de Déu!» (Lc
6,29). Aquesta benaurança és el fonament de totes les
altres, puix qui és pobre serà capaç de rebre el
Regne de Déu com un do. Qui es pobre se n'adonarà de
què ha de tenir fam i set: no de béns materials, sinó
de la Paraula de Déu; no de poder, sinó de justícia
i d'amor. Qui es pobre podrà plorar davant el sofriment del
món. Qui és pobre sabrà que tota la seva riquesa
és Déu i que, per això, el món no el
comprendrà i el perseguirà.
«Però
ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut el vostre consol!» (Lc
6,24). Aquest plany és també la base de tots els
altres: puix qui és ric i autosuficient, qui no sap posar les
seves riqueses al servei dels altres, es tanca en el seu egoisme i
obra ell mateix la seva desgràcia. Que Déu ens
deslliuri de l'afany de riqueses, d'anar darrere les promeses del món
i de posar el cor en els béns materials; que Déu no
permeti veure'ns satisfets davant les lloances i les adulacions
humanes, ja que això significaria haver posat el cor en la
glòria del món i no en la de Jesucrist. Ens serà
profitós recordar el que ens diu sant Basili: «El qui
estima el proïsme com a ell mateix no acumula objectes
innecessaris que puguin ser indispensables per als altres».
