|
|
 |
|
Dia
litúrgic:
Diumenge XXII (B) de durant l'any |
Text de l'Evangeli (Mc 7,1-8.14-15.21-23): En aquell
temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de
Jerusalem es van reunir entorn de Jesús, i s'adonaren que
alguns dels seus deixebles prenien els aliments amb les mans impures,
és a dir, sense haver fet la cerimònia de
rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els
jueus, guarden la tradició dels antics i no es posen a menjar
si abans no s'han rentat les mans ritualment; i encara, quan tornen
del mercat, no mengen sense haver fet les ablucions; i observen per
tradició moltes altres pràctiques, com purificar amb
aigua copes, gerros, safates i fins els divans on mengen. Els
fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús:
«Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició
dels antics, sinó que mengen amb les mans impures?». Ell
els respongué: «Amb tota la raó Isaïes va
profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
‘Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor
es manté lluny de mi. El culte que em donen és buit,
les doctrines que ensenyen són preceptes humans’.
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu i observeu la
tradició dels homes.
Després
cridà a la gent i els deia: «Escolteu-me tots i
enteneu-ho bé: no hi ha res del que entra a l'home des de fora
que el pugui fer impur; només allò que surt de l'home
el fa impur. Perquè de dintre el cor de l'home surten les
intencions dolentes que el porten a relacions il·legítimes,
robatoris, assassinats, adulteris, avarícies, maldats,
trampes, llibertinatge, enveges, injúries, arrogància,
insensatesa. Tot això dolent surt de dintre i fa impur
l'home».
|
|
Comentari: Mn. Josep Lluís Socías i Bruguera (Badalona, Catalunya)
«Vosaltres
abandoneu els manaments de Déu i observeu la tradició
dels homes»
Avui,
la Paraula del Senyor ens ajuda a discernir que per damunt dels
costums humans estan els Manaments de Déu. De fet, amb el pas
del temps, és fàcil que distorsionem els consells
evangèlics i, adonant-nos-en o no, substituïm els
Manaments o bé els ofeguem amb una exagerada meticulositat:
«Quan tornen del mercat, no mengen sense haver fet les
ablucions; observen per tradició moltes altres pràctiques,
com purificar amb aigua copes, gerros, safates i fins els divans on
mengen...» (Mc 7,4). És per això que la
gent senzilla, amb seny popular, no van fer cas als doctors de la
Llei i als fariseus, que sobreposaven especulacions humanes a la
Paraula de Déu. Jesús aplica la denuncia profètica
d'Isaïes contra els religiosament hipòcrites («Isaïes
va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, quan va escriure:
‘Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor
es manté lluny de mi’»: Mc 7,6).
En aquests darrers
anys, Joan Pau II, en demanar perdó en nom de l'Església
per tot allò negatiu que els seus fills havien fet al llarg de
la història, ho ha manifestat en el sentit que «ens
havíem separat de l'Evangeli».
«No
hi ha res del que entra a l'home des de fora que el pugui fer impur;
només allò que surt de l'home el fa impur» (Mc
7,15), ens diu Jesús. Només el que surt del cor de
l'home, des de la interioritat conscient de la persona humana, ens
pot fer dolents. Aquesta malícia és la que fa mal a
tota la Humanitat i a un mateix. La religiositat no consisteix
precisament a rentar-se les mans (recordem Pilat que lliura Jesucrist
a la mort!), sinó mantenir pur el cor.
Dit
d'una manera positiva, és el que santa Teresa de l'Infant
Jesús ens diu en els seus Manuscrits autobiogràfics:
«Quan contemplava el cos místic de Crist (...) vaig
comprendre que l'Església té un cor (...) encès
d'amor». D'un cor que estima sorgeixen les obres ben fetes que
ajuden en concret a qui ho necessita («Perquè tenia fam,
i em donàreu menjar...»: Mt 25,35).
|
|