Text de l'Evangeli (Mt 16,13-20):  En aquell temps, Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home?». Ells respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; d'altres, Elies; d'altres, Jeremies o algun dels profetes». Ell els pregunta: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». Simó Pere li respongué: «Tu ets el Messies, el Fill del Déu viu». Llavors Jesús li va dir: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t'ho han revelat els homes, sinó el meu Pare del cel! I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les forces del reialme de la mort no la podran dominar. Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel». Després va manar als seus deixebles que no diguessin a ningú que Ell era el Messies.

Avui, la professió de fe de Pere a Cesarea de Felip obre la darrera etapa del ministeri públic de Jesús i ens prepara a l'esdeveniment suprem de la seva mort i resurrecció. Després de la multiplicació dels pans i els peixos, Jesús decideix retirar-se durant un temps amb els apòstols per a intensificar llur formació; en ells, l'Església, llavor del Regne de Déu en el món, comença a fer-se visible.

Fa dos diumenges, quan contemplàvem Pere caminant sobre les aigües i enfonsar-se en elles, escoltàvem com Jesús el reprenia: «Home de poca fe! Per què has dubtat?» (Mt 14,31). Avui, la reconvenció es canvia en elogi: «Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs» (Mt 16,17). Sortós de Pere perquè ha obert el seu cor a la revelació divina i ha reconegut en Jesucrist el Fill de Déu Salvador. Al llarg de la història, han estat plantejades les mateixes preguntes: «Qui diu la gent que és el Fill de l'home? (...). I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Mt 16,13.15). Nosaltres també, en algun moment o altre, hem hagut de respondre qui és Jesús per a mi i què reconec en Ell; d'una fe rebuda i transmesa per uns testimonis (pares, catequistes, sacerdots, mestres, amics…) hem passat a una fe personalitzada en Jesucrist, de la qual també ens hem convertit en testimonis, ja que en això consisteix el nucli essencial de la vocació cristiana.

Només des de la fe i la comunió amb Jesucrist vencerem el poder del mal. El Reialme de la Mort es manifesta entre nosaltres, ens fa sofrir i ens planteja molts interrogants; tanmateix, també el Regne de Déu es fa present enmig nostre i desvetlla l'esperança; i l'Església, sagrament del Regne de Déu en el món, fonamentada en la roca de la fe que va confessar Pere, ens fa néixer a l'esperança i al goig de la vida eterna. Mentre en el món visqui la humanitat, caldrà donar esperança, i mentre calgui donar esperança, la missió de l'Església serà necessària; per això, les portes del Reialme de la mort no prevaldran pas contra ella, ja que el Crist, present enmig del seu poble, així ens ho garanteix (cf. Mt 16,18).