Avui
la litúrgia de la paraula posa a la nostra consideració
el famós passatge del jove ric, aquell jove no reeixí
a respondre davant la mirada d'amor amb què Crist es fixà
en ell (cf. Mc 10,21). Joan Pau II ens recorda que en aquell
jove hi podem reconèixer tot home que s'apropa a Crist i li
pregunta sobre el sentit de la seva pròpia vida: «Mestre,
quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?» (Mt
19,16). El Papa comenta que «l'interlocutor de Jesús
intueix que hi ha una connexió entre el bé moral i el
ple acompliment del propi destí».
També
avui, quantes persones es fan aquesta pregunta! Si mirem al nostre
voltant, potser podem pensar que són poques les persones que
veuen més enllà, o bé que l'home del
segle XXI no necessita aquest tipus de qüestions, ja que les
respostes no li serveixen.
Jesús
li respon: «Per què em preguntes sobre el que és
bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els
manaments» (Mt 19,17). No és solament legítim
preguntar-se pel més enllà, sobre el sentit de la vida,
sinó que... és necessari fer-ho! El jove li ha
preguntat què ha de fer per tal d'assolir la vida eterna, i el
Crist li respon que ha de ser bo.
Avui dia, per alguns o
per a molts —tant se val— pot semblar impossible “ésser
bo”... O bé, els pot semblar quelcom sense sentit: una
ximpleria! Avui, com ara fa vint segles, Crist ens segueix recordant
que per tal d'entrar en la vida eterna cal complir els manaments de
la llei de Déu: no es tracta d'un “òptim”,
sinó que és el camí necessari perquè
l'home s'assembli a Déu i així pugui entrar en la vida
eterna de la mà del seu Pare-Déu. En efecte, «Jesús
mostra que els manaments no han de ser entesos com un límit
mínim que no s'ha de sobrepassar, sinó com una sendera
oberta per a un camí moral i espiritual de perfecció,
l'impuls interior del qual és l'amor» (Joan Pau II).
