Avui
ens és donat contemplar una escena que, malauradament, és
massa actual: «Alguns presentaren a Jesús uns infants
perquè els imposés les mans i pregués per ells,
però els deixebles els renyaven» (Mt
19,13). Jesús estima especialment els infants; nosaltres, amb
els pobres raonaments típics de “gent gran”, els
impedim d'apropar-se a Jesús i al Pare: —Quan siguin
grans, si ho volen, ja escolliran...! Aquesta és una gran
errada.
Els
pobres, és a dir, els més mancats, els més
necessitats, són objecte de particular predilecció per
part del Senyor. I els nens, els infants són molt “pobres”.
Són pobres d'edat, són pobres de formació... Són
indefensos. Per això, l'Església —“Mare”
nostra— disposa que els pares portin ben aviat els fills a
batejar, per tal que l'Esperit Sant posi sojorn en llurs ànimes
i entrin en el caliu de la comunitat dels creients. Així ho
indiquen tant el Catecisme de l'Església com el Codi
de Dret Canònic, ordenaments del màxim rang en
l'Església (que, com a tota comunitat, ha de tenir els seus
ordenaments).
Però no!: quan
siguin grans!!! És absurda aquesta manera de procedir. I, si
no, preguntem-nos: —Què menjarà aquest nen? El
que li posi la seva mare, sense esperar a que el nen especifiqui quin
menjar prefereix. —Quin idioma parlarà aquest nen? El
que parlin els seus pares (altrament, el nen mai podrà
escollir cap llengua). —A quina escola anirà aquest
infant? On el portin els seus pares, sense esperar que el noi
defineixi quins estudis prefereix...
—Què menjà
Jesús? Allò que li posà la seva Mare, Maria.
—Quina llengua parlà Jesús? La dels seus pares.
—Quina religió aprengué i practicà Jesús
Infant? La dels seus pares, la jueva. Després, quan ja fou
gran, però gràcies a la instrucció que havia
rebut dels seus pares, fundà una nova religió... Però,
primer, la dels seus pares, com és natural.
