Avui,
l'Evangeli ens presenta el desconcert en el que els connacionals de
Jesús vivien en la seva presencia: «Aquest, ¿no
és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu
pare i la seva mare, ¿i ara diu que ha baixat del cel?»
(Jn 6,42). La vida de Jesús entre els seus havia estat
tan normal que, en començar la proclamació del Regne,
els qui el coneixien se'n feien creus del que ara els deia.
De
quin Pare els parlava Jesús que ningú no havia vist?
Quin era aquest pa baixat del cel que els qui en mengen viuran per
sempre? Ell negava que fos el mannà del desert perquè,
els qui el menjaren, moririen. «El pa que jo donaré és
la meva carn per a la vida del món» (Jn 6,51). La
seva carn podia ser un aliment per a nosaltres? El desconcert que
escampava Jesús entre els jueus podria estendre's entre
nosaltres si no responem a una pregunta central per a la nostra vida
cristiana: Qui és Jesús?
Molts
homes i dones abans que nosaltres s'han fet aquesta pregunta, l'han
resposta personalment, han anat a Jesús, l'han seguit i ara
gaudeixen d'una vida sense fi i plena d'amor. «I als qui
vinguin a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia» (Jn
6,44). Joan Cassià exhortava els seus monjos dient-los:
«‘Acosteu-vos a Déu, i Déu s'acostarà
a vosaltres’, perquè ‘ningú no pot venir a
Jesús si el Pare que l'ha enviat no l'atreu’ (...). A
l'Evangeli escoltem el Senyor que ens invita perquè anem vers
Ell: ‘Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo
us faré reposar’». Acollim la Paraula de
l'Evangeli que ens apropa a Jesús cada dia; acollim la
invitació del mateix Evangeli a entrar en comunió amb
Ell menjant la seva carn perquè «aquest és el
veritable aliment, la carn de Crist, el qual, essent la Paraula s'ha
fet carn per nosaltres» (Orígenes).
