Avui,
Mateu posa davant la nostra consideració
dues paràboles sobre el Regne del Cel. L'anunci del Regne és
essencial en la predicació de Jesús i en l'esperança
del poble elegit. Però és notori que la naturalesa
d'aquest Regne no era entesa per la majoria. No l'entenien els
sanedrites que el van condemnar a mort, no l'entenien Pilat, ni
Herodes, però tampoc la van entendre al començament els
mateixos deixebles. Només hi ha una comprensió com la
que Jesús demana en el bon lladre, clavat juntament amb Ell a
la Creu, quan li diu: «Jesús, recordeu-vos de mi quan
estigueu al vostre Regne» (Lc 23,42). Ambdós
havien estat acusats com a malfactors i estaven a punt de morir;
però, per un motiu desconegut, el bon lladre reconeix Jesús
com a Rei d'un Regne que vindrà després d'aquella
terrible mort. Només podia ser un Regne espiritual.
Jesús,
en la seva primera predicació, parla del Regne com d'un tresor
amagat, la troballa del qual causa alegria i estimula a comprar el
camp per poder gaudir d'ell per sempre: «Ple de joia,
se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp»
(Mt 13,44). Però al mateix temps, per arribar al Regne
cal cercar-ho amb interès i esforç, fins al punt de
vendre tot el que hom té: «Quan en troba una de
gran valor, va a vendre tot el que té i la compra»
(Mt 13,46). «¿A què es refereix quan diu
busqueu i qui busca, troba? M'atreveixo a dir que es
tracta de les perles i la perla, perla que adquireix el
qui ho ha donat tot i ha acceptat de perdre-ho tot» (Orígens).
El
Regne és pau, amor, justícia i llibertat. Arribar a Ell
és, alhora, do de Déu i responsabilitat humana. Davant
la grandesa del do diví constatem la imperfecció i la
inestabilitat dels nostres esforços, que de vegades queden
destruïts pel pecat, les guerres i la malícia que semblen
insuperables. No obstant, cal que tinguem confiança, puix el
que sembla impossible per a l'home és possible per a Déu.
