Avui
contemplem Déu com un agricultor bo i
magnànim, que ha sembrat a mans plenes. No ha estalviat res
per a la redempció de l'home; ho ha esmerçat tot en el
seu propi Fill Jesucrist, que com gra colgat a terra (mort i
sepultura) ha esdevingut amb la seva santa Resurrecció vida i
resurrecció nostra.
Déu
és un agricultor que sap esperar. Els temps pertanyen al Pare,
perquè només Ell sap el dia i l'hora (cf. Mc
13,32) de segar i batre. I Déu espera. I també
nosaltres hem d'esperar tot sincronitzant el rellotge de la nostra
esperança amb el designi salvador de Déu. Diu Sant
Jaume: «Mireu com el pagès espera el fruit preciós
de la terra, i hi té paciència fins que ha rebut la
pluja primerenca i la tardana» (Jm 5,7). Déu
espera la collita tot fent-la créixer amb la seva gràcia.
Nosaltres tampoc no ens hem d'adormir; hem de col·laborar amb
la gràcia de Déu tot prestant-li la nostra cooperació
i no posant obstacles a aquesta acció transformadora de Déu.
El conreu de Déu
que neix i creix ací a la terra és un fet visible en
els seus efectes; els podem copsar en els miracles autèntics i
en els exemples clamorosos de santedat de vida. Hi ha molta gent que
després d'haver sentit totes les paraules i el brogit d'aquest
món, tenen fam i set de sentir la Paraula de Déu,
autèntica, allà on es troba viva i encarnada. Hi ha
milers de persones que viuen la seva pertinença a Jesucrist i
a l'Església amb el mateix entusiasme que a la primeria de
l'Evangeli, puix que la paraula divina «troba la terra on
germinar i donar fruit» (Sant Agustí); ens cal, doncs,
aixecar la nostra moral i mirar el futur amb els ulls de la fe.
L'èxit de la
collita no rau en les nostres estratègies humanes ni en el
marketing, sinó en la iniciativa salvadora de Déu “ric
en misericòrdia” i en l'eficàcia de l'Esperit
Sant, que pot transformar les nostres vides perquè donem
fruits saborosos de caritat i d'alegria contagiosa.