Avui,
l'Evangeli ens convida a descobrir la
importància de descansar en el Senyor. Els Apòstols
regressaven de la missió que Jesús els havia donat.
Havien expulsat dimonis, guarit malalts i predicat l'Evangeli.
Estaven cansats i Jesús els diu: «Veniu ara
vosaltres sols en un lloc despoblat i reposeu una mica»
(Mc 6,31).
Una
de les temptacions en les quals pot sucumbir qualsevol cristià
és la de voler fer moltes coses oblidant el tracte amb el
Senyor. El Catecisme ens recorda que, a l'hora de fer
pregària, un dels perills més grans és pensar
que hi ha altres coses més urgents i, d'aquesta manera, acabem
descurant el tracte amb Déu. Per això, Jesús,
als seus Apòstols, que han treballat molt, que estan esgotats
i eufòrics perquè tot els hi ha anat bé, els diu
que han de descansar. I, assenyala l'Evangeli, «se
n'anaren, doncs, amb la barca tots sols cap a un lloc despoblat»
(Mc 6,33). Per a poder pregar bé cal, almenys, dues
coses: la primera, estar amb Jesús, perquè és
Ell amb qui hem de parlar. Hem d'assegurar-nos que estem amb Ell. Per
això, tota estona d'oració comença, generalment,
i és el més difícil, amb un acte de presència
de Déu. Prendre consciència que estem amb Ell. I la
segona és la necessària solitud. Quan volem parlar amb
algú, tenir-hi una conversa íntima i profunda, escollim
la solitud.
Sant
Pere Julià Eymard recomanava descansar en Jesús després
de combregar. I advertia del perill d'omplir l'acció de
gràcies amb moltes paraules dites de memòria. Deia, que
després de rebre el Cos de Crist, el millor era estar una
estona en silenci, per reparar les forces i deixar que Jesús
ens parli en el silenci del nostre cor. De vegades, millor que
explicar-li a Ell els nostres projectes, és convenient que
Jesús ens instrueixi i animi.
