Avui,
l'Evangeli ens ofereix l'oportunitat de penetrar, per dir-ho així, en
l'estructura de la mateixa saviesa divina. ¿A qui de nosaltres no li vindria de
gust conèixer palesats els misteris d'aquesta vida? Hi ha enigmes, però, que ni
el millor equip d'investigadors del món mai no podrà arribar ni tan sols a
detectar. Amb tot, n'hi ha Un davant el qual «no hi ha res d'amagat
(...), ni res de secret» (Mc 4,22). Aquest és el qui es dóna a si mateix
el nom de "Fill de l'home", ja que afirma de si mateix: «El Pare ho ha posat
tot a les meves mans» (Mt 11,27). La seva naturalesa humana -per mitjà
de la unió hipostàtica- ha estat assumida per la Persona del Verb de
Déu: és, en una paraula, la Segona Persona de la Santíssima Trinitat, davant la
qual no hi ha tenebres i per la qual la nit és més lluminosa que el ple dia.
Un proverbi àrab diu així: «Si en una nit negra una
formiga negra puja per una negra paret, Déu la veu». Per a Déu no hi ha secrets
ni misteris. Hi ha misteris per a nosaltres, però no per a Déu, davant qui el
passat, el present i el futur són oberts i escorcollats fins a la darrera coma.
Diu avui, tot complagut, el Senyor: «T'enalteixo, Pare,
Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has
amagat als savis i entesos» (Mt 11,25). Sí, perquè ningú no pot
pretendre de conèixer aquests o semblants secrets amagats ni traient-los de la
foscor amb l'estudi més intens, ni com degut per part de la saviesa. Dels
secrets profunds de la vida en sabrà sempre més la velleta sense experiència
escolar que el pretensiós científic que ha gastat anys en prestigioses
universitats. Hi ha ciència que s'assoleix amb la fe, humilitat i pobresa
interiors. Ha dit molt bé Climent d'Alexandria: «La nit és propícia per als
misteris; és aleshores quan l'ànima -atenta i humil- es torna envers si mateixa
tot reflexionant sobre la seva condició; és aleshores quan troba Déu».
