Avui,
Diumenge XV (B) de durant l'any, llegim a l'Evangeli que Jesús
envia els Dotze, de dos en dos, a predicar. Fins ara han
acompanyat el Mestre pels camins de Galilea, però ha arribat
l'hora de començar la difusió de l'Evangeli, la Bona
Nova: la notícia que el nostre Pare Déu ens estima
amb un amor infinit i que ens ha portat a la vida per a fer-nos
feliços per tota l'eternitat. Aquesta notícia és
per a tothom. Ningú no ha de quedar al marge de l'ensenyament
alliberador de Jesús. Ningú no queda exclòs de
l'Amor de Déu. Cal arribar a l'últim racó del
món. Cal anunciar el goig de la salvació plena i
universal, per mitjà de Jesucrist, el Fill de Déu fet
home per nosaltres, mort i ressuscitat i present activament en
l'Església.
Equipats
amb «poder sobre els esperits malignes» (Mc 6,7) i
amb un bagatge quasi inexistent —«No prengueu res per al
camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap
moneda. Poseu-vos les sandàlies, però no us emporteu
dos vestits» (Mc 6,8)— inicien la missió
de l'Església. L'eficàcia de la seva predicació
evangelitzadora no vindrà d'influències humanes o
materials, sinó del poder de Déu i de la sinceritat, de
la fe i del testimoni de vida del predicador. «Tot l'impuls,
l'energia i l'entrega dels evangelitzadors provenen de la font que és
l'amor de Déu infós en els nostres cors amb el do de
l'Esperit Sant» (Joan Pau II).
Havent
encetat el segle XXI, la Bona Notícia no ha arribat
encara a tot arreu, ni amb la intensitat que calia. S'ha de predicar
la conversió, s'ha de vèncer molts esperits malignes.
Els
qui hem rebut la Bona Notícia, ho sabem valorar? En som
conscients? En som agraïts? Sentim-nos enviats, missioners,
urgits a predicar amb l'exemple i, si cal, amb la paraula perquè
la Bona Nova no manqui als qui Déu ha posat en el
nostre camí.
