|
|
 |
|
Dia
litúrgic:
Dissabte XIV de durant l'any |
Text de l'Evangeli (Mt 10,24-33): En aquell temps, Jesús
digué als seus Apòstols: «El deixeble no és
més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo.
El deixeble en té prou de ser com el seu mestre, i el criat,
com el seu amo. Si al cap de casa l'han tractat de Beelzebul, molt
més hi tractaran els altres de la casa.
»Per
tant, no tingueu por de tots ells, perquè no hi ha res de
secret que no s'hagi de revelar, ni res d'amagat que no s'hagi de
saber. Allò que us dic en la fosca, digueu-ho a plena llum, i
allò que sentiu a cau d'orella, pregoneu-ho des dels terrats.
I no tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar
l'ànima; temeu més aviat el qui pot fer que l'ànima
i el cos es consumeixin a l'infern. ¿No es venen dos ocells
per pocs diners? Doncs ni un de sol no cau a terra si no ho permet el
vostre Pare. I pel que fa a vosaltres, fins i tot els cabells, us té
comptats. Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que
tots els ocells. A tot aquell qui em reconegui davant els homes,
també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel.
Però al qui em negui davant els homes, també jo el
negaré davant el meu Pare del cel».
|
|
Comentari: P. Raimondo Sorgia i Mannai, OP (San Domenico di Fiesole-Florència,
Itàlia)
«El
deixeble no és més que el seu mestre»
Avui,
l'Evangeli ens convida a reflexionar sobre la
relació mestre-deixeble: «El deixeble no és
més que el seu mestre, ni el criat més que el seu amo»
(Mt 10,24). En el camp humà no és impossible que
l'alumne arribi a sobrepassar a aquell qui li va ensenyar l'abc
d'una disciplina. Hi ha en la història exemples com Giotto,
que s'avança al seu mestre Cimabue, o com Manzoni a l'abat
Pieri. Però la clau de la saviesa suprema està només
a mans de l'Home-Déu, i tots els altres poden participar
d'ella, arribant a entendre-la segons diversos nivells: des del gran
teòleg sant Tomás d'Aquino fins el nen que es prepara
per a la Primera Comunió. Podrem afegir adorns de diversos
estils, però no seran mai cap cosa essencial que enriqueixi el
valor intrínsec de la doctrina. Per contra, és possible
que arribem a l'heretgia.
Ens
cal tenir precaució en intentar fer barreges que poden
distorsionar i no enriquir gens la substància de la Bona Nova.
«Ens hem d'abstenir dels menjars, però molt més
hem de dejunar dels errors», diu sant Agustí. En una
ocasió em van passar un llibre sobre els Àngels
Custodis en el qual hi apareixen elements de doctrines esotèriques,
com la metempsicosi, i una incomprensible necessitat de
redempció que afectaria aquests esperits bons i confirmats en
el bé.
L'Evangeli
d'avui ens obre els ulls sobre el fet ineludible que el deixeble
sigui de vegades incomprès, trobi obstacles o fins i tot sigui
perseguit per haver-se declarat seguidor del Crist. La vida de Jesús
va ser un servei ininterromput en defensa de la veritat. Si a Ell el
van anomenar “Beelzebul”, no és estrany que, en
disputes, en confrontacions culturals o en els acaraments que veiem
en la televisió, ens titllin de retrògrads. La
fidelitat al Crist Mestre és el màxim reconeixement del
qual ens en podem gloriar: «A tot aquell qui em reconegui
davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu
Pare del cel» (Mt 10,32).
|
|