Avui, l'Evangeli ens parla d'una vocació, la del
publicà Mateu. Jesús està preparant el petit grup de deixebles que han de
continuar la seva obra de salvació. Ell escull a qui vol: seran pescadors, o
d'una humil professió. Fins i tot, crida a què el segueixi un cobrador
d'impostos, professió menyspreada pels jueus -que es consideraven perfectes
observants de la Llei-, perquè la veien com molt propera a tenir una vida pecadora,
ja que cobraven impostos en nom del governador romà, a qui no volien
sotmetre's.
N'hi ha prou amb la invitació
de Jesús: «Segueix-me» (Mt 9,9). Amb una sola paraula del Mestre, Mateu
deixa la seva professió i ben content l'invita a casa seva per a celebrar-hi un
convit d'agraïment. Era natural que Mateu tingués un grup de bons amics, del
mateix "ram professional", perquè l'acompanyessin a participar d'aquell convit.
Segons els fariseus, tota aquella gent eren pecadors reconeguts públicament
d'aquesta manera.
Els fariseus no poden callar
i ho comenten amb alguns deixebles de Jesús: «Per què el vostre mestre menja amb
els publicans i els pecadors?» (Mt
9,10). La resposta de Jesús és immediata: «El metge, no el necessiten
els qui estan bons, sinó els qui estan malalts» (Mt 9,12). La comparança és perfecta: «No he vingut a
cridar els justos, sinó els pecadors» (Mt 9,13).
Les paraules d'aquest Evangeli són d'actualitat.
Jesús continua invitant-nos a què el seguim, cadascú segons el seu estat i
professió. I seguir Jesús, amb freqüència, suposa deixar passions desordenades,
mal comportament familiar, pèrdua de temps, per dedicar estones a la pregària,
al convit eucarístic, a la pastoral missionera. En fi, que «un cristià no és
amo de si mateix, sinó que està entregat al servei de Déu» (Sant Ignasi
d'Antioquia).
Certament, Jesús em demana un canvi de vida i,
així, em pregunto: de quin grup formo part, de la persona perfecta o de la que
es reconeix sincerament defectuosa? Veritat que puc millorar?
