Avui,
Jesús fa tres recomanacions importants. Ens fixarem, però,
en la darrera: «Entreu per la porta estreta» (Mt
7,13), per tal d'aconseguir la Vida en plenitud i ser sempre feliços,
per evitar d'anar a la perdició i ser condemnats per sempre.
Si mires al teu voltant
i la teva mateixa existència, comprovaràs fàcilment
que tot allò que val costa, i que totes les coses que tenen
cert nivell estan subjectes a la recomanació del Mestre: com
han dit amb molta profunditat els Pares de l'Església, «per
la creu arriben a compliment tots els misteris que contribueixen a la
nostra salvació» (Sant Joan Crisòstom). En una
ocasió em deia, en el llit de l'agonia, una anciana que havia
patit molt en la seva vida: «Mossèn, si no assaboreixes
la creu, no desitges el cel; si no hi ha creu no hi ha cel».
Tot això
contradiu la nostra naturalesa caiguda, encara que hagi estat
redimida. Per aquest motiu, a més de fer front a la nostra
natural manera de ser, haurem d'anar contra corrent a causa de
l'ambient de benestar que hom fonamenta en el materialisme i la
fruïció incontrolada dels sentits, que busquen —al
preu de deixar de ser— tenir més i més, gaudir
del màxim plaer.
Seguint
Jesús —que ha dit «Jo sóc la llum del món;
el qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que
tindrà la llum de la vida» (Jn 8,12)—, ens
adonem que l'Evangeli no ens condemna pas a una vida fosca, avorrida
i infeliç; ben al contrari, ens promet i dóna la
veritable felicitat. Només cal repassar les Benaurances i
mirar els qui, havent entrat per la porta estreta, han estat
molt feliços i han fet feliços els altres, obtenint
—per haver cregut i esperat en Aquell que no defrauda— la
recompensa de l'abnegació: «El cent per u en el temps
present, i la vida eterna en l'altre» (Lc 18,30).
Acompanya al “sí” de Maria la humilitat, la
pobresa, la creu, però també el premi a la fidelitat i
a l'entrega generosa.
