Avui,
l'Evangeli ens convida
a la conversió. «Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova»
(Mc 1,15). Convertir-se, a què? millor fóra dir,
a qui? A Crist! Així ho expressà: «Qui estima el
pare o la mare més que a mi, no és digne de mi»
(Mt 10,37).
Convertir-se significa
acollir agraïts el do de la fe i fer-lo operatiu per la caritat.
Convertir-se vol dir reconèixer Crist com a únic senyor
i rei dels nostres cors, dels quals en pot disposar. Convertir-se
implica descobrir Crist en tots els esdeveniments de la història
humana, també de la nostra personal, sabent que Ell és
l'origen, el centre i la fi de tota la història i que per Ell
tot ha estat redimit i en Ell assoleix la seva plenitud. Convertir-se
suposa viure d'esperança, perquè Ell ha vençut
el pecat, el maligne i la mort, i l'Eucaristia n'és la
garantia.
Convertir-se
comporta estimar Nostre Senyor més que res aquí a la
terra, amb tot el nostre cor, amb tota la nostra ànima i amb
totes les nostres forces. Convertir-se pressuposa lliurar-li el
nostre enteniment i la nostra voluntat, talment que el nostre
capteniment faci realitat el lema episcopal del Sant Pare, Joan Pau
II, Totus tuus, és a dir, Tot teu, Déu
meu: i tot és temps, qualitats, béns,
il·lusions, projectes, salut, família, treball,
esbarjo, tot. Convertir-se requereix, doncs, estimar la voluntat de
Déu en Crist per sobre de tot i gaudir-ne, la qual cosa demana
agrair tot el que s'esdevé de part de Déu, fins i tot
contradiccions, humiliacions, malalties, i veure-les com a tresors
que ens permeten de manifestar més palesament el nostre amor a
Déu: si Tu ho vols així, jo també ho vull!
Convertir-se
requesta, doncs, com els apòstols Simó, Andreu, Jaume i
Joan, deixar «immediatament les xarxes» i anar-se'n
amb Ell (cf. Mc 1,18), un cop sentida la seva veu.
Convertir-se és que Crist ho sigui tot en nosaltres.
